¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

martes, 29 de enero de 2013

EL PONT D’EN PONSICH

El nom propi que duia aquest pont no es el de un cognom molt conegut a l’actualitat hospitalenca, però durant molts anys el pont d’En Ponsich va ser l’únic mitjà per a poder travessar les vies del tren ─des de la barriada de Santa Eulàlia de Provençana cap a La Torrassa─ sense córrer el perill de ser atropellat. El pont, que unia els dos barris esmentats, estava situat al final del camí que, sortint de la carretera de Santa Eulàlia (tot just davant la ermita dedicada a aquesta advocació mariana) pujava el turó on s’inicia el Samontà i deixant a banda esquerra la Masia Alós, s’enfilava fins a la trinxera (per on, deprimit, passava el ferrocarril) que salvava el pont.

 
El nom Ponsich pertany a una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós, també de la noblesa. Un dels Alós, Josep d'Alós i Ferrer (militar barceloní), propietari de la masia Can Alós veïna a l’església de Provençana, va comprar al 1703 la llança del terreny d'aquesta precària capella per 250 lliures, acceptant l'obligació d'invertir-ne cent més en la reedificació de la caseta de la capella al peu del camí.

 
L’any 1785 (el 25 d’abril) es va anomenar un nou ermità per a la capella de Provençana i al document que es va aixecar en aquell acte es deia que “el Ilustre Sr. Don Juan de Ponsich y de Alós” (la representació primogènita dels Alós havia recaigut, feia temps, en els Ponsich) pertanyia a la Junta d’Administradors i Copatrons de la Ermita y Capella publica de Santa Eulàlia situada en la citada Parròquia de Hospitalet a los les pertanyia el nomenar i triar un Custodi o Ermità.

 
Veiem doncs la relació existent d’aquesta família amb l’indret on es trobaven la ermita i la masia (tot just a la banda torrassenca del pont, existeixen dos carrers connectats: El de Alós i el de Ponsich) i que l’any 1854 va veure arribar, entre fumeres i sorolls, el tren, quan es va inaugurà la línia del ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei i després la línia de Vilanova el 29 de desembre del 1881. Segurament va ser, després d’aquesta data, quan es va construir el pont que sortejava les vies i que avui estem memorialitzant amb aquestes línies.


Passaren els anys i cada vegada mes es va anar aguditzant la incomunicació entre els dos barris veïns, degut a la pèssima permeabilitat de les vies. La zona de l'Hospitalet entre la carretera provincial i el pont era un constant focus de brutícia, pobresa i inseguretat als voltants de les vies i als camins per a travessar-les. L’Ajuntament decidiria solucionar aquest problemes i fruit d’aquesta decisió es deuria aprovar la renovació de tot l’entorn, incloent el pont.

El pont d’en Ponsich va ser enderrocat i substituït per un ’altre nou i modern després de l’any 1968, car el dibuix del mateix que adjuntem va ser presentat a una exposició de la col•lecció d’il•lustracions del dibuixant barceloní Joan Soler-Jové, a cavall des anys 1969-1970.

 
Suposem que abans de enderrocar el vell pont d’en Ponsich es va enllestir el nou que encara existeix, anomenat popularment el “Pont de la Vanguard” per trobar-se al costat de la fàbrica del mateix nom construïda als terrenys de la Masia Alós i que va entrar en funcionament l’any 1970. L’any 1997, aquest pont va ser remodelat (s’hi van instal·lar unes rampes), a causa de les protestes veïnals que exigien el canvi de les escales, que es trobaven en mal estat..., però això ja es un altre capítol de la historia de Santa Eulàlia de Provençana.
 



 

sábado, 19 de enero de 2013

L'ARC DE SANT MARTÍ



"Qui matina, fa farina" ...

 
Dissabte, dinou de gener del 2013. Aquest matí fred, m’he despertat a les vuit. M’aixecaré tant d’hora en dissabte? Una volteta mes al llit? No! El temps vola i la tasca es molta! Amunt! Després de l’endreç, toca pujar persianes. Passen vint minuts de les vuit. Ep...! Que es això? Un fenomenal Arc de Sant Martí!  

 

 

Recorrem a VIQUIPÈDIA:

 

L'arc de Sant Martí, pont de Sant Martí, ratlla de Sant Martí, arc de Sant Joan, arc iris, arc del cel o iris (cultisme) és un fenomen òptic que consisteix en fer visibles, al cel, tots els colors de l'espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i morat) quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d'aigua en suspensió en l'atmosfera.

 

La refracció es produeix en angles variables, però al voltant de 138º (una mica menys per la llum de color roig i una mica més per la de color violeta) i això fa possible que pugui ésser vista fàcilment, ja que si fos reflectida a un angle més gran, més petita seria la possibilitat d'apreciar-ho. Així, un reflex amb angle de 180º només podria ser apreciat si l'observador estigués en línia directa entre el sol i la gota d'aigua. El valor de 138º implica que l'arc de Sant Martí només pugui ser apreciat si l'observador està situat entre el Sol i les gotes d'aigua que reflecteixen la seva llum. Aquest angle de reflexió fou descobert per René Descartes el 1637.

 

A més, la mida de les gotes d'aigua fa que la refracció de la llum al travessar-les no sigui sempre igual, produint-se distorsions. La combinació de nombrosíssimes gotes d'aigua de mides diferents, en moviment continu, provoca una dispersió de la llum refractada en forma d'arc al cel.

 

Un raig de llum canvia de direcció tres vegades en travessar la gota d'aigua i formen la refracció visible que anomenem arc de Sant Martí (o arc primari), però si les reflexions són quatre (es dóna en determinats raigs de llum) es forma un altre arc (anomenat arc secundari) amb un angle de 130º. Aquest arc secundari és molt menys visible, de colors més difusos i situats en ordre invers a l'arc primari, o sigui amb la llum de color roig cap a l'interior de l'arc.

 

Si les reflexions són cinc o sis, l'angle de reflexió ja és molt inferior i això fa que siguin invisibles per a l'observador.

 

Com més baixa és la situació del sol més gran es veu l'arc de Sant Martí. En les observacions fetes des de terra és improbable veure un arc de més de 180º, ja que la visió sempre restarà limitada per l'horitzó i el més normal es veure arcs d'uns 120º. Sembla que des d'una aeronau sí que seria possible veure arcs que formessin un cercle complet.

 

Aquest fenomen òptic cridà l'atenció dels homes des de l'antiguitat, donant-li les més diverses interpretacions. No és, però, fins al 1611 que es formula la Teoria Elemental (Antonius Demini), la qual serví de base a René Descartes per a les seves conclusions. Isaac Newton aportaria les seves troballes sobre la descomposició en colors de la llum blanca del Sol i als primes anys del segle XIX Thomas Young formulà ja la Teoria Completa.

Per la seva forma, sovint s'ha interpretat com un pont entre el cel i la Terra, així apareix en diverses mitologies (la deessa grega Iris, la serp irisada australiana, l'Indra hindú...) El simbolisme ha estat recollit pel cristianisme, que ho considera un signe de pau i aliança amb Déu.

 

Com a signe de pau, apareix en la Bandera de la pau o Bandera de l'Arc de Sant Martí, molt popularitzada arran de les manifestacions contra la guerra d'Iraq; en el vaixell de Greenpeace (Rainbow Warrior, en anglès, Guerrer de l'Arc de Sant Martí) i en la bandera gai com a reivindicació del moviment LGBT. També està present en la bandera inca.

 

Els budistes anomenen Arc de Sant Martí a l'estadi mental previ al nirvana, simbolitzant l'alegria suprema (per la reunió de tots els colors). Per contra, per als japonesos és símbol de mala sort, un presagi, per la similitud de la seva forma amb una serp, animal maleït.

 
 
 
 
 

constitució

jueves, 17 de enero de 2013

“ELS TRES TOMBS” A SANTA EULÀLIA



"Per Sant Antoni, de gener, fan festa el cavall i el traginer"

 

Avui, 17 de gener, l’església catòlica celebra la festivitat de Sant Antoni Abat i, entorn a aquest dia, existeix la tradició popular de fer als pobles i ciutats una desfilada de carruatges, carros i carrosses tirades per cavalls i altres animals de tir o muntura que fan tres volts per l'interior de les poblacions.

 

El ritus principal consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir pel centre de la ciutat. Per això, aquest rituals s'anomena “Tres Tombs” o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme aconsegueix mes volada, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets es costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

 

Aquesta bulliciosa i pintoresca cerimònia "dels Tres Tombs" data de l'any 1188. La joiosa manifestació es celebra en honor de Sant Antoni Abat, monjo cristià, sant anacoreta de Comán, ciutat situada entre el baix Egipte i la Tebaida (Heracleópolis Magna, Egipto, 251 – † Monte Colzim, Egipto, 356), fundador del moviment eremític.

 

Antoni, anhelós de servir a Deu, als vint anys va vendre les terres de la seva heretat i la resta del seu ric patrimoni en favor del pobres, internant-se seguidament a la vasta solitud del desert y retirant-se a viure en una comunitat local fent vida ascètica, dormint en un sepulcre buit. Va passà molts anys ajudant a d’altres ermitans a encaminar les seves vides espirituals al desert. Me tard es fou internant molt mes en ell, per a viure en absoluta soledat. Es el patró del animals, ja que li agradaven molt i sempre tenia cura d’ells. Sentia certa debilitat especialment pels porquets, amb un exemplar dels quals se’l representa sovint.

TRES TOMBS AL CENTRE DE L'HOSPITALET (c. 1900) (LUIS V. BAGÁN)
 
A la nostra ciutat, la Cavalcada dels Tres Tombs era una festa molt arrelada al sentiment de la població, una comunitat pagesa que es va veure reforçada des de que, a començaments del segle passat, els escombriaires de Barcelona es van anar establint a la nostra població, principalment a Santa Eulàlia i la Torrassa. Tant els pagesos com els escombriaires treballaven amb animals domèstics que eren una de les seves fonts de riqueses i per això, uns i altres participaven activament a la celebració de Sant Anton, engalanant el seu bestiar i vestint-se ells de festa per a concórrer al cercavila que recorria els carrers hospitalencs i que, àdhuc, s’endinsava, a voltes, a la propera ciutat de Barcelona arribant fins a la plaça Espanya.       

 
 

 A l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia guardaven des de fa molt de temps aquestes dues fotografies en les quals es veu la brillant desfilada de cavallers i carros pel centre del carrer de Santa Eulàlia. El donant anònim de les dues instantànies va donar una dada: “17 de enero de 1950. Fiesta de San Antonio”.

 Així ho vàrem creure fins que vam trobar aquest article de “La Vanguardia” en el que apareixen unes fotos corresponents a la festivitat del “Tres Tombs” a la nostra barriada el 17 de gener de l’any 1932, fa tot just 81 anys. La segona fotografia de l’article es, a banda del color del periòdic, exactament igual a la que custodiaven des de fa mes de vint anys i hem de deduir que la data del rotatiu es la certa, la qual cosa ens fa afegir a les fotografies una antigor de 28 anys.

 

Al setembre de 2012, vàrem adonar-nos que a la paret de l’establiment santaeularienc “Herbolari Camps” del carrer Muns, 4 Baixos, hi havia penjada una fotografia antiga on semblava aparèixer un carro rodejat de persones. Li vàrem preguntar a la propietària del comerç, Na Gemma Camps Sitjà, sobre les dades de la foto i ens va explicar, despenjant-la de la paret i mostrant-la a prop, que era una instantània pressa un dia de San Antón dels anys vint, i on els seus avis i familiars de l’època “posaven” al voltant del carro de la família abans d’assistir-hi a la desfilada del “Tres Tombs”.    


Caldrà cercar mes dades sobre la transcendència d’aquesta celebració al nostre barri i pensem que caldrà col·laborar des de l’Arxiu de Provençana amb l’Associació “Tres Tombs” de la ciutat, que ara fa tres anys va recuperar una tradició, com diuen ells, “ben nostrada amb segles d’antiguitat, quan els ramaders demanaven a Sant Antoni Abat que beneís els animals”. Esperem, que aquesta festa es recuperi i consolidi en tot els àmbits de la nostra ciutat per a que, dintre de poc, el cercavila pugui celebrar-se, també, pels carrers de la barriada de Santa Eulàlia de Provençana.

 
 
TRES TOMBS SEGLE XIX - BARCELONA
 
 

lunes, 14 de enero de 2013

LA PLATAFORMA HOSPITALENCA “PROTEGIM EL CANAL DE LA INFANTA” REB UN PREMI DE “SOS MONUMENTS”



SOS MONUMENTS (Associació per la defensa cívica del Patrimoni Cultural) ha guardonat enguany a la plataforma "Protegim el Canal de la Infanta", amb el premi "Admiració Conservada". Aquests reconeixements es donen anualment a les entitats i persones que han destacat en la protecció del patrimoni històric.

El guardó atorgat a la Plataforma hospitalenca ha estat lliurat en reconeixement a la tasca realitzada en la defensa d'aquesta obra d'enginyeria històrica que es el Canal de la Infanta.
 
 

L'acte d'entrega es va fer el passat dia 12/1/13 a les 11 del matí al Pati Llimona de Barcelona durant l'assemblea general de l'entitat. En nom de tots el membres de la Plataforma, va recollir el diploma acreditatiu el coordinador de la mateixa, En Ireneu Castillo, que diu que sempre es un honor rebre una menció d’aquest prestigi i una motivació profunda que el treball fet es reconegui públicament.

L’Arxiu Històric de Santa Eulàlia Provençana, que ha estat membre fundador de la Plataforma reivindicativa que ha lluitat (i lluita) per la preservació de les restes del Canal de la Infanta al seu pas per l’Hospitalet de Llobregat, dona las gracies a tots els membres de la Plataforma i a SOS MONUMENTS.

Com cada any SOS Monuments va lliurar les Admiracions Conservades, en reconeixement als col·lectius i professionals que treballen per la conservació del patrimoni, així com les Admiracions Destruïdes, per a denunciar actuacions agressives amb el patrimoni durant l’any 2012.

El lliurament de les Admiracions es va realitzar durant la XIVena Assemblea de SOS Monuments. Aquest any es van entregar quatre Admiracions Conservades i tres Admiracions Destruïdes.

Admiracions conservades 2012

-      Admiracions conservades 2012 per la magnífica campanya d’excavacions del mur del costat de l’Evangeli de l’església major de la Cartoixa de Scala Dei del Priorat, dirigides per l’arqueòleg Sr. Josep Maria Vila.

-      Admiracions conservades 2012 per la magnífica direcció d’obra de restauració de la part d’església major intervinguda de la Cartoixa de Scala Dei del Priorat, el claustre petit i la fonamentació inclosa del mur de separació, al arquitecte Sr. Carles Brull Casadó.

-      Admiracions conservades 2012 per la bona conservació de la Casa Solà Morales d’Olot a la Família Solà Morales d’Olot

- Admiracions conservades 2012 per la defensa activa de les restes del Canal de la Infanta del marge esquerre del riu Llobregat i per la capacitat de despertar la consciència del seu significat en els municipis pels quals travessa, a la Plataforma Protegim el Canal de la Infanta.

Admiracions destruïdes 2012

 -      Admiracions destruïdes 2012 per l’enderroc de part del magnífic edifici de la Rotonda, de l’arquitecte Adolf Ruíz Casamitjana, i del mitger de l’arquitecte Enric Sagnier amb el que formaven una qualificada illa ben integrada. La construcció del nou edifici que substituirà el de E. Sagnier és de l’arquitecte Alfred Arribas Cabrejas; és una obra d’International Style que contrastarà negativament amb el conjunt i acabarà densificant l’illa en una operació purament especulativa.

-      Admiracions destruïdes 2012 pel permís d’obres d’enderroc de part de l’edifici de la Rotonda i del mitger de Enric Sagnier amb el que formaven una illa digna i ben integrada, així com l’autorització d’un projecte de nova construcció, tot responsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona per una promoció de Nuñez y Navarro que amb la seva agressiva modernitat impròpia del lloc i la gran densitat d’edificació acumulada, perdrà la imatge urbana d’integració paisatgística.

-      Admiracions destruïdes 2012 per l’aprovació del Projecte del Pla d’Ordenació del Port Cívic de Barcelona, que sota la neutralitat del seu títol amaga l’apropiació privada per a la minoria de propietaris de grans iots i la subtracció del domini públic amb tanques de vidre i vigilància armada a càrrec d’una concessionària anglesa, tot gràcies a la gestió de l’Autoritat Portuària de Barcelona.


 
SOS-Monuments, la Red Iberoamericana per a la Protecció del Patrimoni Cultural, es una iniciativa d’un grup de arquitectes, geògrafs i historiadors catalans preocupats per obrir canals de participació de la societat en la democratització i control de la gestió del llegat històric i artístic.

Nascut a Catalunya, el moviment pretén consolidar una plataforma comuna de treball entre la comunitat iberoamericana. L’objectiu bàsic d’aquesta plataforma es la formació d’una xarxa d’organitzacions que possibiliti l’articulació i capitalització de esforços en campanyes d’interès comú.

 
 
 

jueves, 10 de enero de 2013

DOCUMENTS DEL CELH. GENER 2013



LA SETMANA TRÀGICA A L’HOSPITALET (1909)

 
El document amb el que comencem l’any 2013 es conserva en l’Arxiu de l’Hospitalet, a la Caixa de Correspondència de 1909 i fa referència al fet històric més important d’aquell any: la “Setmana Tràgica”.
                                     

Amb aquest nom coneixem la revolta popular que es va produir a Barcelona i d’altres localitats catalanes entre el 26 i el 30 de juliol del 1909. Com es sabut, l’aixecament popular tenia com a causa estructural la molt dolenta situació de la classe treballadora, i com a causa conjuntural l’embarcament de tropes cap a la Guerra del Marroc.
 

Gairebé una dècada de moviment obrer derrotat, l’expansió econòmica que no arribava a les famílies treballadores, una guerra imperialista per conquerir unes mines pels oligarques, les dames riques repartint escapularis als soldats mentre que els seus fills no hi anaven a la guerra perquè havien pagat la redempció, el fet que molts de embarcats eren reservistes amb fills… Tot va contribuir a que la convocatòria de vaga general pel 26 de juliol fos massivament seguida.
 
 

Si voleu saber-ne més, teniu diferents enllaços, en ordre de creixent complexitat:
 
 

 

 

 

 

 

 


I sobre el rebuig popular a les quintes a la ciutat també vam publicar un article, en el que es fa referència al document d’aquest mes:
 
http://www.celh.cat/zonaprivada/contenidos/ELS%20MOTINS%20CONTRA%20LES%20QUINTES%20A%20L%60HOSPITALET%20I%20EL%20SEU%20ENTORN.pdf
 

Tot va acabar amb la repressió d’un poder totalment d’esquenes als interessos i necessitats populars:  amb l’exèrcit pels carrers, amb empresonaments i afusellaments. I uns mitjans de comunicació (en aquella època diaris i revistes) que van tergiversar els fets criminalitzant el moviment obrer, l’anarquisme i, fins i tot, el catalanisme.
 
 
El document que publiquem és l’esborrany de la carta que va enviar l’alcalde de l’Hospitalet al jutge d’instrucció de Sant Feliu per informar-li de quins havien estat els esdeveniments principals al poble. És la principal font que tenim per conèixer el ressò d’aquest episodi en la nostra ciutat. La penetració del moviment obrer santsenc en Santa Eulàlia ens fa pensar que el barri fou el principal escenari dels fets descrits.
 

 
“Hospitalet, 8 Agosto 1909.

Con fecha de hoy he comunicado al Ex Sr Gobernador Civil de la Provincia y al Exmo Sr Cap Gral de esta Región  que los sucesos ocurridos en esta localidad desde el 24 de Julio último hasta quedar establecida la normalidad, únicamente ocurrió en este término que el día 26 del propio mes de julio se personaron en esta varios desconocidos obligando al cese del trabajo en general, lo que tuvo efecto; que el 27 del expresado mes fue interrumpida la comunicación telefónica debido sin duda a la rotura de alambres, ignorándose los autores del hecho: que al siguiente día 28 fueron también cortados los alambres telegráficos cerca de la estación del ferrocarril, ignorándose asimismo los autores del hecho, que quedó restablecida la vida normal en esta Villa el día 31 del repetido mes de Julio y debiendo significar a V. S. que estoy practicando averiguaciones de los hechos que pueden ser constitutivos de delito y en su caso daré cuenta oportunamente de ellos á su digna autoridad
Josep Parera i Gelabert"