CAN GRAS EN PERILL !: CRÒNICA D’UN IMCOMPLIMENT FLAGRANT
El Grup que governa el consistori hospitalenc (PSC-IPC) no fa honor a les
promeses electorals que anuncia, no compleix amb les dates de realització d’obres
compromeses en campanyes i tampoc amb les noves dates aparaulades després
d’ajornar la materialització d’aquelles una i altra vegada i, al final, les
deixa per a complir-les quan arribi “el proper dia 30 de febrer”. I això que no
pot recórrer al “i tu més” dels seus antecessors perquè porta, ni més ni menys,
34 anys governant el Consistori.
Aquesta introducció, que podria servir per a glosar un munt de prometiments
no enllestits per part del nostre Ajuntament (millor: per part d’alguns
polítics del nostre Ajuntament), la dedicarem a explicar la nova dilació -sine
die?- en la restauració de les instal·lacions de Can Gras i la seva reconversió
en la seu central de la Escola de Música-Centre de les Arts de L’Hospitalet.
La primera informació que hem vist al respecte ha estat l’article publicat
per Dulce Valero a “EL FAR”, el dilluns 23 de setembre de 2013. De la magnifica
ressenya de la redactora extraiem algunes dades que ens ajudaran a recordar la
historia d'aquest “brindis al sol” i de certs governants que pensen que el poble
es una massa amorfa fàcil d’enganyar.
L’home fort d’aquest equip de govern, ha declarant davant la premsa que “El alto coste de la
consolidación y adaptación de la antigua fábrica modernista obliga al gobierno
municipal a optar por la más fácil reconversión de un antiguo colegio de Gornal
en la sede central del proyecto educativo y cultural. La crisis económica y la
falta de financiación han obligado al gobierno municipal a aparcar este
proyecto que se trabajó conjuntamente con la Mancomunitat de Municipis de
l’Àrea Metropolitana, y que contaba con un presupuesto inicial de unos doce
millones de euros para la rehabilitación de 4.000 de los 5.600 metros cuadrados
que tiene en total el recinto”.
Això si,
el representant socialista s’ha apressat a dir que “Can Trinxet no se ha
descartado como futura sede de la Escola de Música-Centre de les Arts, pero
será un proyecto pensado a la larga”. En “El burlador de Sevilla” es diu ¡Cuan
largo me lo fiais!. Però en aquesta obra teatral també es diu allò de «No hay
plazo que no llegue / ni deuda que no se pague» i creiem que els ciutadans de
l’Hospitalet sabrem fer, a les properes conteses electorals (Que no hay plazo
que no llegue), que los “dilatadores” paguin tots els deutes que han contret i
incomplert amb aquest poble que ha confiat en ells durant, pot ser, massa
temps.
Mentrestant,
els edificis es van deteriorant ostensiblement (per manca de manteniment i por
ser objecte de “depredadors”) per la qual cosa, quan arribi l’hora de la seva
restauració els hospitalencs haurem de pagar el doble del que ens hagués costat
si el nostre Ajuntament hagués complit les seves promeses i hagués actuat en el
temps que, voluntàriament, s’havia compromès.
L’article ha coincidit amb la retirada de les tanques que envoltaven les noves edificacions alçades sobre el solar
de Trinxet que s’estan habitant des de fa poc. “Business is business”. Per
cert, s’ha reservat un espai per a construir (“deu sabrà quan”) prop del mur
que sosté les vies dels trens, 59 nous
habitatges protegits, o sia un teló de cases barates per als pobres que facin
de pantalla per apaivagar els sorolls dels trens que passaran a deu metres
d’aquest bloc i evitar així que molesti a les “residencies nobles”. Socialisme
central planificat, made in Kremlin.
Aquesta realització que ens ocupa, l’Escola de Música-Centre de les Arts de
L’Hospitalet, va ser “venuda” el seu dia com una promesa electoral pel govern
municipal socialista de aleshores com un dels projectes emblemàtics de futur,
en una operació de recuperació d’un edifici catalogat com a patrimoni arquitectònic
de la ciutat, similarment a la que es va fer amb la Tecla Sala. Molt abans
d’això, en una visita que va realitzar a les instal·lacions amb un grup
d’empresaris de la Ciutat, el batlle de llavors va explicar que el lloc era
ideal per a ubicar allà el Nou Mercat de Santa Eulàlia, ja que el de aleshores
(que segueix sent-lo avui) havia quedat obsolet. No sabien ben bé que fer per a
que la ciutadania es veies recompensada
amb una engruna per la inculta demolició a mans de “polítics democràtics” y “rapinyaires
demolidors/constructors anticulturals i antipatrimonials” d’una joia industrial
digna de ser conservada i aprofitada com a element cultural i senyorívol de la
ciutat.
En definitiva, l’objectiu final del Pla Trinxet era, justificar la
destrucció del millor i mes gran complex industrial de la historia de
l’Hospitalet a mans de les constructores (Quin “feeling” històric especial hi
ha entre els alcaldes de la nostra ciutat i les empreses immobiliàries!) per a
la qual cosa concedien la minúcia de respectar Can Gras, dient als ciutadans
(intentant apaivagar veus discordants sorgides d’entitats ciutadanes del
districte) que obtindrien uns equipaments importants pel barri i així
dissimular la vergonyosa destrucció del patrimoni històric hospitalenc.
I un dia, a algú assessor milionari del Consistori se li va encendre
l’espelma: I si aprofitem l’edifici per a l’Escola de Música...! Dit i fet: Al
sac de les promeses electorals per a la propera campanya!. Al maig de 2005 el govern
de l’Ajuntament de L’Hospitalet
va crear l’Escola de Música-Centre de les Arts, prometent que estaria enllestit en el curs
2009-10. Quan entrés en servei el Centre de les Arts, el nombre d'alumnes serà d'uns
2.000 i no només aprendrien música, "sinó diferents llenguatges artístics,
com ara fotografia, teatre, dansa o arts plàstiques", com va indicar
l'alcalde de l'Hospitalet, Celestino Corbacho.
Anirem ràpids per a no fer feixuga la lectura de la noticia.
La promesa naixia a redós del tombant de segle:
ANY
1988.- El Ple Municipal de l’Hospitalet, presidit encara pel primer alcalde de
l’etapa democràtica ( “de cuyo nombre no quiero acordarme”) va aprovà, a la
sessió del mes de maig, l’avenç del Pla Especial de la Reforma Interior de
l’Espai de Trinxet, las principal fàbrica tèxtil de la ciutat, on es produïa, des
de començaments de segle i entre altres productes, l’anomenat ‘vellut de tramviaire’.
El PERI
no es proposava conservar el complex tèxtil de arquitectura modernista, símbol
i màxim exponent, al costat de Tecla Sala i Cosme Toda, de l’esplendorós passat
industrial de la nostra ciutat, sinó edificar 270 nous habitatges (com si no
hagués espai lliure a Santa Eulàlia) en un negoci que donaria excel·lents
beneficis a inversors catalans i a...
Com a
torna del gran pastís, els propietaris “regalaven” a l’Ajuntament els vells
edificis de Can Gras que fins feia ben poc havien conservat una molt interesant
i nodrida col·lecció d’antigues màquines que haguessin estat les joies de
qualsevol museu industrial. Els nostres polítics, ni els seus costosos
assessors, no haurien escoltat mai el nom del “Museu de la Ciència i de la Tècnica
de Catalunya” ubicat a Terrassa. Llàstima!
Any 2001: La revista municipal “L’Hospitalet” de data 12 de febrer d’aquell
any deia amb grans titulars que “L’HOSPITALET RECUPERA CAN TRINXET” i a l’inici
d’un extens article a dues pàgines feia el següent resum: “Las empresas propietarias de los terrenos de
la antigua factoria textil Can Trinxet han firmado un convenio con el
Ayuntamiento de la ciudad por el que ceden al municipio el edificio Can Gras,
una construcción fabril de gran valor artístico ubicada en este sector de Santa
Eulàlia. La zona ser convertirá en un nuevo núcleo residencial”
Si, segons l’Ajuntament “el mur" que rodejava les naus buides i elles mateixes eren sol.licitades
per la ciutat, que reclamava recuperar espais per a us residencial (sic) i els
terrenys i les instal·lacions pertanyien a propietaris particulars... Per mor
de que els propietaris cedien Can Gras a l’Ajuntament? A canvi de què els
generosos pròcers de la construcció
feien aquest regal al poble. Hummm!
Any 2004.- El butlletí municipal “L’Hospitalet” de data 22 de març d’aquell
any donava la noticia de que l’Ajuntament estava estudiant ubicar l’Escola de
Música a Can Trinxet. Haurien d’haver dit Can Gras, però l’eslògan es
l’eslògan. Corbacho va dir que “Can
Trinxet sería una buena ubicación para el conservatorio porque la zona estará
bien comunicada con las Líneas de Metro 1 y 9 y la futura estación central que se
construirá en la Torrassa. Si se confirmase el proyecto, dará un gran dinamismo
social y cultural al barrio de Santa Eulàlia”.
Any 2007.- El Ple de l'Ajuntament aprova el conveni de col•laboració amb a
Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a la
redacció del projecte i el plantejament dels treballs de remodelació de
l'antiga fàbrica de Can Trinxet, on s'ubicarà l'Escola de Música-Centre de les
Arts. Segons la revista municipal del 10
d’abril d’aquell any, l’inici de les obres, amb una inversió de 12 milions d’euros,
estava pendent del trajecte de l’AVE ¿?, però se esperava que finalitzessin entre
2009 i 2010.
Any 2008.- En juny, la nova alcaldessa Núria Marín va visitar diversos
indrets de Santa Eulàlia per conèixer, va dir, de primera mà la realitat del barri i escoltar
l'opinió dels veïns. Marín es va detenir a l'antiga fàbrica de Can Trinxet, on
és previst construir l'Escola de Música-Centre de les Arts de la ciutat, i va
dir que el projecte de rehabilitació de Can Trinxet estarà enllestit a finals
d'any.
Any 2010.- A finals d’Abril, el Ple municipal va aprovar inicialment la
Modificació puntual de Pla general metropolità per a la concreció de l’ús i
dels paràmetres d’edificació d’un equipament destinat a Centre de les Arts Escola
de Música al sector de Can Trinxet, que comporta la modificació de la fitxa
núm. 92 del Text refós del Pla especial de protecció del Patrimoni
Arquitectònic (PEPPA) situat al carrer de Santa Eulàlia, núm. 206-212 d’aquesta
ciutat, redactat pels serveis tècnics de l’Agència de Desenvolupament Urbà.
Han passat tres llargs anys després d’aquesta ultima informació i els
edificis de Can Gras continuen degradant-se i la zona on s’alcen
deteriorant-se.
Han hagut més referències periodístiques al respecte, però no volem
exhaurir tots els arguments d’una sola tacada. Aquesta primera reflexió ha
estat elaborada a rel de l’esmentat article del FAR i servirà, d’inici, per a
posar en tela de judici, una vegada mes, la (manca de) voluntat conservacionista de
l’equip de govern municipal i la seva decidida entrega en mans de la política
constructivista (els elements patrimonials històrics hospitalencs no tenen cap
importància davant del cel constructiu dels nostres municipis) que està fent
perdre a la nostra ciutat les seves característiques senyals d’identitat.
OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO
No hay comentarios:
Publicar un comentario