¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

lunes, 2 de diciembre de 2013

ELS DOCUMENTS DEL CELH. Desembre 2013.



El document d’aquest mes torna a ser referent a tot el municipi. Fins i tot podríem dir que tracta de més enllà de l’actual municipi, perquè és un text escrit en 1844 i publicat dos anys més tard. El va escriure el metge de l’Hospitalet, Josep Faura i Canals, i es tracta d’un opuscle titulat Memoria acerca el tifo epidémico observado en el pueblo de Hospitalet (Provincia de Barcelona) Á ultimos del año 1842 y primer semestre de 1843.

                                    

Aquest document té un especial interès per les persones del món de la sanitat. Tanmateix, per aquells/es que no comparteixin aquesta afició o professió, podeu anar directament a les pàgines 7, 8 i 9, on trobareu una petita topografia mèdica de l’Hospitalet.

 

Les topografies mèdiques són un petit gènere de literatura científica que va tenir una certa difusió a Europa des de finals del segle XVIII. El seu objectiu principal era trobar els orígens de les malalties infeccioses. Pasteur i la microbiologia van desvetllar el misteri a finals del XIX; mentrestant, però, els metges i higienistes van atribuir-les a tota mena de fenòmens. Si voleu saber-ne més…

 


 

Sabem que Faura va escriure més obres. És un personatge del que valdria la pena fer una recerca més profunda.

 


 

Bé, us deixem amb aquest viatge a l’Hospitalet de la dècada del 1840 i a la pràctica de la medicina que es feia en aquells anys, que ben mirat, feia més nosa que servei.

 


 

 

viernes, 22 de noviembre de 2013

EL PASSATGE ELIAS, 26 DE GENER, CASTELAO


En arribar els Ajuntaments Democràtics (3 abril 1979) el nou consistori de l’Hospitalet decidí canviar el nom dels carrers i/o places que recordessin esdeveniments o persones referides a l’antic règim. L’opció que van adoptar els grups municipals va ser posar (en substitució d’aquells) noms que representessin a certes comunitats històriques com ara Plaça Gernika, Blas Infante Pérez de Vargas, «Padre de la Pátria Andaluza» (intel·lectual i representant del andalusisme polític, afusellat a l’inici de la G.C. a mans de falangistes) o Alfonso Daniel Manuel Rodríguez Castelao (Polític, escriptor, pintor, metge i dibuixant), reconegut com un dels pares del nacionalisme gallec.

A Santa Eulàlia, algunes persones interessades i preocupades en els afers del barri, van anar a l’Agrupació Socialista per a que algú els hi expliques el perquè al Carrer 26 de Gener se li anava a posar un nom tan poc català. També hi havia una certa prevenció pel que significava haver de canviar les adreces postals de cases particulars i negocis, amb el cost del canvi als follets de propaganda comercial.
 
Al pocs dies, un tinent d’alcalde va venir a contar a un grup de veïns reunits a la Regidoria el sentit dels nous noms. Informà que, per a fer més entenedors els nous noms, el dia que s’inauguressin les noves plaques, al Districte corresponents es farien unes festes públiques en les quals hi haurien representacions folklòriques de la regió (o comunitat) relacionades amb el nous noms. Així, va dir el representant municipal a tall d’exemple, el dia de Blas Infante (nom que substituiria al de José María Pemán y Pemartin) organitzarem una festa popular andalusa on es ballaran sevillanes i ...


No va poder acabar: Una veu de dona va dir... I per això, a nosaltres, ens tocaran la gaita!. 

El regidor s’ho va prendre molt malament i va demanar que aquella dona es disculpés i com aquella veïna no ho va fer, la reunió acabà com el rosari de l’aurora. Mai va haver festa popular a Santa Eulàlia per a celebrar la posada del nom de l’il·lustre gallec a un carrer de Provençana. Recordo el nom del regidor i el de la veïna disconforme amb que “li toquessin la gaita”, però donat que tots dos ja hi son traspassats, em permetreu que no reveli les seves identitats. 

L’esmentat i antic carrer “26 de gener” devia el seu nom a l’entrada de les forces franquistes a la nostra ciutat el dia mencionat de l’any 1939. A la barcelonina, pròspera i propera barriada de Sants hi existeix un carrer amb del non de “Vint-i-sis de gener” però aquesta data es refereix a la de 1641 (Vikipèdia dixit), en rememoració de la Batalla de Montjuïc que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la mencionada muntanya de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com Corpus de Sang (7 de juny de 1640). La batalla és un dels episodis de la Guerra dels Segadors i s'hi van enfrontar les tropes catalanes comandades pel diputat militar de la Generalitat Francesc de Tamarit, amb el suport de la cavalleria francesa del duc de Bouillon, contra les tropes de Felip IV de Castella comandades per Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de los Vélez. La batalla es resolgué amb una victòria catalana contundent i la massacre de les tropes hispàniques, que van haver de fugir fins a Tarragona.


 

El carrer de l’Hospitalet del qual parlem, només existia a retalls des de la segona meitat dels anys vint fins a les dates de l’entrada de les tropes «nacionales». Entre el carrer de l’Aprestadora i el, aleshores, carrer de Corts (la Gran Via de l’Hospitalet d’avui) hi havia –a la zona on, des de 1906, van fincar-se els escombriaires “expulsats de Barcelona”-  un petit nucli d’edificacions envoltant un vial anomenat “Passatge Elias” (Carrer Francisco Elias, al rodaire del 1930. També ho hem vist escrits con a “Elíes”) al final del qual hi existia un camp de “foot-ball”. La part superior d’aquesta feixa (des de Aprestadora fins a la Carretera) era una mena de horta on hi eren plantats molts arbres. Al lloc se li deia, popularment, “Els arbrets” pels catalanoparlants i “Los arbolicos” pels castellanoparlants.

 

 
Els anys quaranta aquest passatge va desaparèixer en ser obert un carrer ampla que comunicava amb la Granvia, i que va rebre el nom de “26 de enero”, data que recordava el dia de l'ocupació, “manu militari” de l'Hospitalet en 1939.

Afegim a banda alguns retalls (hem trobat mes de quinze referències) de “La Hemeroteca de la Vanguardia” on es fa menció del “Pasaje Elias”, entre el 5 de febrer de 1926 i el 12 de juliol del 1935. Alguns parlen d’actes luctuosos, altres de compra i vendes a deixalleries,  un parell sobre la proliferació descontrolada d’escombraries a la zona i, a partir de novembre de 1931, d’accions relacionades amb la construcció i posada en marxa del Grup Escolar Francesc Macià, erigit sobre el camp de futbol mes amunt mencionat. El mes curiós es, potser, el primer de tots, un anunci d’una mestressa de llet primerenca (“ama de leche o de crianza”, nodriza, de 18 anys, primeriza) que s’ofereix per a criar nadons a la seva casa del Passatge Elias.   

 

 
 
Em pres algunes dades de l’estudi «El barri de Santa Eulàlia de Provençana: Elements per a una crònica» (1982) Ramon Breu i Panyella . Coordinador del Grup d’Estudis del barri de Santa Eulàlia. 
Qualsevol informació annexa serà benvinguda en nom de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia. Mercès!




martes, 5 de noviembre de 2013

L’IMPERI TRINXET (II)


L’IMPERI TRINXET (I)

 
 

INTRODUCCIÓ


Una de les accepcions que trobem al diccionari de la paraula “imperi” es aquella que defineix el mot com l’empresa o conjunt d’empreses pertanyents a un únic propietari que te un gran poder econòmic i una especial influència comercial. Es en aquest sentit en el que hem batejat aquest recull com a “L’imperi Trinxet”, car que la firma va néixer de la voluntat i l’esforç d’una sola persona: L’Avel·lí Trinxet i Casas, un emprenedor prohom de tombants segle XX. A explicar com va aconseguir aquest pròcer crear i engrandir el que va arribar a ser un del mes important empori industrial en el ram del cotó català de l’època dedicarem les següents línies, amb les que descriurem l’ascensió, la consolidació i el declivi de l’empresa que va gestionar durant la seva vida i que va deixar, a la seva desaparició, en mans de la seva nissaga.

 

El complex industrial de Can Trinxet a Santa Eulàlia (com era anomenat familiarment pels habitants de la barriada) era un conjunt d’edificacions on s’ubicava una gran empresa  tèxtil (amb diverses activitats productives al llarg de la seva història) amb el nom de «Avelino Trinxet e Hijos», S.A.. dedicada a la filatura i tissatge de cotó: llençols i velluts, el cèlebre ‘vellut de tramviaire’ que durant anys caracteritzà als treballadors de la Companya de Tramvies de Barcelona.    

 

 
Can Trinxet, va ser una de les empreses més importants de l’Hospitalet a la primera meitat segle XX, que donava feina a centenars de persones (va arribar als 1.100 treballadors), i dels exponents mes reeixits de la Santa Eulàlia industrial del primer quart de segle. El barri va créixer de forma espectacular durant el anys de la dictadura de Primo de Rivera i de la República. En aquella època, Barcelona i també L'Hospitalet van rebre un important contingent de població provinent d'altres zones de la geografia espanyola per treballar en les obres de l'Exposició Universal de 1929 i en la construcció del metro. La proximitat i bona comunicació de Santa Eulàlia amb Barcelona, i en concret amb la plaça d'Espanya amb línies d'autobusos i els Ferrocarrils de la Generalitat, va fer que fos un dels enclavaments més atractius, tant per als nous treballadors com per a les empreses que treballaven el tèxtil i els maons i altres productes
 


Els edificis de la fàbrica estaven situats entre el carrer de Santa Eulàlia, i el Canal de la Infanta i les vies dels ferrocarrils de Vilafranca i el de Barcelona a Valencia, ocupant el espai compres entre els carres Salvador i Coromines, mes enllà del límit occidental d’allò que s’anomena «el primer eixample de Santa Eulàlia».
 


Dins d’aquest sector del barri, l'indret de Can Trinxet va ser ocupat industrialment per primera vegada l’any de 1890 per una fàbrica tèxtil, propietat de Salvador Oller, dedicada a l’elaboració de pana.
 

Can Trinxet va néixer a Santa Eulàlia quan, l’any 1900, En Avel·lí Trinxet i Casas, un experimentat empresari vilanoví i patriarca fundador del clan Trinxet, va encarregar a l’arquitecte modernista Juan Alsina i Arús (Barcelona, 1872-1911), el disseny i la construcció (al costat de la propietat d’en Oller), d’una gran planta tèxtil dedicada a la confecció de filats i teixits de cotó. Les obres s’iniciaren l’any 1902, i els edificis combinaven en les seves façanes l'obra vista amb el maó vist, arribant-se així a la culminació del barroquisme hospitalenc en l'ornamentació de l'arquitectura industrial.

 
 







El projecte inicial es va concloure l’any 1905 i a partir de l’any 1907 es va dur a terme una primera ampliació del conjunt encarregada a l'arquitecte modernista/noucentista Modest Feu i Estrada, (Santa Maria de Sants, 1870-Barcelona, 1933). En 1914 es varen realitzar importants obres d'ampliació en la part de la manufactura de filats i en l’any 1916 la construcció es va poder donar com a rematada amb l’aixecament d’un mur que va rodejar el recinte. En aquell moment era ja una de las fàbriques més importants de la ciutat, dedicada a la confecció de filats i teixits de cotó.
 
 
En Modest Feu ja havia construït entre els anys 1906 i 1910 la fabrica Gras (Can Gras), una mitjana empresa tèxtil dedicada a la producció de llençols i pana situada contiguament a la nova factoria de Can Trinxet. La part principal de les instal·lacions que Modest Feu va dissenyar per a En Miquel Gras, una gran nau de 4.000 metres quadrats de planta, és un dels exponents de l'arquitectura modernista de començaments del segle XX. La seva estructura recorda la de la Tecla Sala, amb amplis vitralls i sales bastides per nombroses columnes que donen una il•luminació molt característica al conjunt. De l'antic edifici, cal destacar els respiralls, els sostres esglaonats i els ferros forjats de l'entrada principal i de les finestres. Durant els anys següents, Feu va projectar tres més, perpendiculars als dos del 1906 i al carrer: dos coberts laterals i, finalment, un edifici central més important, que a la seva façana conserva la data de la seva inauguració: 1910. L’any 1916, Feu també va signar l’ampliació de les naus que s’aixecaren davant de la façana principal de l’edifici del 1905. el plànol original del qual es mostra a continuació.
 
 
Avel•lí Trinxet i Casas va néixer el 22 de setembre de 1845 a Vilanova i la Geltrú. Els seus pares Joan Trinxet i Eulàlia Casas, que pertanyien a una família de posició acomodada (eren fabricant d’armilles), s’hi havien traslladat des de Barcelona i aquí van tenir bona part dels seus deu fills, entre d’ells l’Avel•lí. Alguns biògrafs li reconeixen una innata predisposició per als negocis i per la creació d’indústries.
 
Va estudiar Comerç i a l'edat de vint anys es va iniciar en les pràctiques tèxtils entrant a formar part de la "Sociedad Fonosas y Hermano", companyia que, aleshores, 1865, era del seu oncle, Ramon Fonosas Trinxet. La Societat tenia les fàbriques a Badalona e Igualada. La de la primera localitat es trobava emplaçada als terrenys del que desprès va ser la plaça del mercat.

Avel.li es va introduir en el negoci des de molt jove i fou, passa a passa,  especialitzant-se en la fabricació de teixits de cotó com el vellut i les panes.
 
 
En un matrimoni de conveniència es va casar amb Na Antonia Mas, amb la qual va tenir nou fills del que dos vam morir prematurament i 3 foren desheretats per casar-se amb qui no devien, segons l’opinió del pare de família.
A la mort de En Rafael Fonosas, els seus hereus van decidir vendre la fàbrica. Avel•lí Trinxet Casas va percebre la seva participació en el capital de la empresa. Era l’any 1880 i tenia, llavors trenta-cinc anys i era casat, amb varis fills. Tres anys després,  va fundar la societat Carroggio i Trinxet que va existir entre els anys 1883 i 1895.
 

 
L’Any 1888 Carroggio i Trinxet compren a Mariano Domingo Garriga una finca denominada la Verneda (Dins del seu recinte es troba la Capella de la Mare de Déu de Lourdes. La Verneda", es com es coneixen els boscs de Alisos Alnus glutinosa, “Vern” en català) situada a l'extrem nord de Sant Quirze de Besora i al costat del riu Ter, que havia estat aixecada l’any 1858, on abans havia hagut el molí Nou i van muntar una fàbrica de filats davant el lloc que va ser ocupat, posteriorment, per l'estació del ferrocarril.

 
 
 

L’any 1895, l’Avel•lí va vendre a un tal Sr. Codina la seva participació de la fàbrica de Sant Quirze de Besora (la nova societat esdevé Carroggio-Codina), a excepció d'un cert nombre de telers, que instal•là en Monistrol de Montserrat, addicionant en aquesta últim punt nova maquinaria de filatura. Al separar-se de la companyia, Trinxet també es va quedar amb una altra de les fàbriques de la societat formada a Sant Quirze, la de Manresa, dedicada al teixits de cotó, però es veu que els telers els traslladaria a Monistrol de Montserrat.
 

La fàbrica de la Verneda ─que va tenir el seu salt d'aigua per crear energia elèctrica─ va passar posteriorment a mans dels Serra i els Claret, concretament el pare i els germans del futur Sant Antoni Maria Claret. Encara que va viure diversos canvis de nom (també va dir-se Serra i Codina) i de propietaris al llarg de la seva història, popularment la fàbrica continuava anomenant-se com Can Trinxet. Va tancar les seves portes definitivament l’any 1996.
 
 
Després de novembre de 1985 Avel•lí Trinxet va enviudar i poc temps després es va enamorar apassionadament de Josefa Matheu a que va voler regalar una mansió senyorívola per a viure plegats aquell romàntic idil.li. Per a edificar la casa del seus somnis, va comprar un solar al nº 268 del carrer de Còrsega DE Barcelona i va contractar els serveis de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956), un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català que exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907-1910), diputat provincial (1913-1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924).

 
El projecte de la casa és del 25 de març de 1902 i es va acabar el 1904. L’edifici construït va ser una obra de transició del període modernista cap al racionalista de l'arquitecte Puig i Cadafalch. La magnífica torre va ser enderrocada al març de 1967, enmig de fortes protestes del sector cultural i dels professionals de l'arquitectura, amb un gran ressò als mitjans de comunicació. Al seu lloc Nuñez i Navarro va construir al maig del 1968 un insuls edifici d'oficines.
 
 

Per aquells anys, en 1900 (en 1902 segons altres fonts), el trobem a l’Hospitalet de Llobregat per fundar pel seu compte una nova empresa dedicada als filats i teixits de cotó i, més endavant, als llençols i panes. Com s’ha dit mes a dalt, Trinxet donà inici a la construcció de la nova factoria a la que va dotar d’àmplies naus i moderna maquinaria, amb profusió de fusos de filar, de tòrcer (rodet de tòrcer fil) i de telers amples i estrets.
 

 
 
Veiem com glosava l’any 1907 la revista “Il·lustració Catalana” el bastiment de la nova obra d’enginyeria industrial:


 
 
Les nostres industries
La nova fàbrica de D. Avel•lí Trinxet, al Hospitalet. Arquitecte D. Joan Alsina

Vista general de la fàbrica des de la banda de la porteria
Vista interior de la sala de filatura
Una nova prova de la potència industrial de Catalunya ens acaba de donar el senyor Trinxet aixecant a quatre passes de Barcelona aquesta superba fàbrica de filats y teixits que amb les seves inspiracions ha dirigit el reputat arquitecte senyor Alsina.
En ella ha reunit el fabricant les dues seccions que fins ara tenia separades l'una de l'altra i totes dues a gran distància de la capital, aconseguint així millorar les condicions de la producció per la major vigilància sobre el treball, i situant els seus productes en aquest gran centre de consum i d'exportació que es la nostra ciutat. No hem pas d'entrar en detalls estadístics respecte al contingut y a la producció d'aquest gran establiment; la seva importància la demostren, molt millor que els números, les vistes que es dones en aquestes planes.
En la una es pot veure els conjunt dels edificis que el constitueixen, aixecats sobre una gran extensió, capaç de contenir qualsevol nou edifici que les necessitats de la industria avui per demà exigissin. Les altres dues mostren la grandiositat de les seves dues quadres principals, la de filats y la de teixits, totes dues amb unes dimensions extraordinàries.


 
 
Abans de la seva mort, que succeí el 30 d'abril de 1917, deixà constituïda la raó social "Avelino Trinxet é Hijos", de la qual formaven part els seus fills Francesc i Antoni Trinxet i Mas, anomenats hereus.
 
En l’exemplar de “La Vanguardia del dia dimarts, 1 de maig de 1917, a la pàgina nª 3 es deia que havia traspassat a la ciutat En Avel·lí Trinxet i Casas, persona que gaudí en vida de grans simpaties pel seu do de gents i elevats valors morals que li adornaven. La noticia de la seva mort havia causat el dia anterior a Barcelona gran sentiment. El diari oferia el testimonio del seu pesar a la seva distingida família, aclaparada pel dolor.

En aquells moments, la societat comptava amb una instal•lació industrial de 22.000 fusos de filar, 3.600 de tòrcer, 364 telers estrets i 35 amples per llençols, important instal•lació cridada a ser notablement ampliada pels seus successors en mes d’una ocasió.
 
En Avel•lí Trinxet i Casas va ser persona de gran capacitat i de fecundes iniciatives, com ho pregonen les seves variades fundacions, que eren com fites marcats pel seu esperit inquiet en el camí que havia de conduir-lo al fi desitjat i que no era altre que llaurar el seu esdevenidor i el de la seva família, creant una dinastia d'industrials.
 

Al morir Avel•lí, el Francesc i l’Antoni continuarien amb la fàbrica, que més endavant passà a ser «Trinxet S.A. Sucesora de Avelino Trinxet e hijos». Així, de pares a fills —i amb l'excepció de l'època de tancament i posterior col•lectivització— s´en van anant succeint els Trinxet al capdavant d'una empresa que durant l'època d'embranzida econòmica dels anys seixanta adquirí un gran desenvolupament, sobretot a nivell d'exportació.
 

 

lunes, 4 de noviembre de 2013

ELS DOCUMENTS DEL CELH (NOVEMBRE 2013)



El document del Centre d’Estudis de l’Hospitalet de novembre de 2013 és una sèrie de postals, molt conegudes en l’àmbit del col·leccionisme i el documentalisme. Es tracta de les postals que va editar l’Àngel Toldrà Viazo, raó per la qual totes tenen les seves inicials: A.T.V.


Toldrà havia nascut a Barcelona l’any 1867 i es va dedicar al negoci de la impressió. A començaments del segle XX va veure que hi havia possibilitats de guanyar diners en l’edició de postals, i va encarregar a diversos fotògrafs l’obtenció d’imatges de Barcelona i de les principals ciutats i pobles de Catalunya, Andorra i Mallorca. Segons el llistat que adjuntem, va publicar fins a 4.577 postals de més d’un centenar de poblacions.

 


De l’Hospitalet en va fer una sèrie de que va del número 3.760 a 3.771, i són datades entre 1905 i 1911. La majoria són del que avui anomenem barri del Centre, que en aquella època era el nucli del poble de 6.000 habitants. Tanmateix, trobem una imatge de l’ermita de Santa Eulàlia, com un dels monuments importants del municipi.



 
Gràcies a l’observació de Luis Bagan, afegim a la llista de postals hospitalenques les imatges del Far del Llobregat, que en aquell moment encara era de l’Hospitalet.

 



 
La imatge de l’església de Santa Eulàlia ens mostra un paisatge totalment rural. El barri havia crescut des de Sants, i la edificació no havia arribat a aquest extrem. També ens  mostra les diferents edificacions que acompanyaven l’esglesiola, que recordem, fou consagrada l’any 1101, fet al qual vam dedicar el Documents del Celh de febrer de 2011.

 

 

miércoles, 30 de octubre de 2013

TROBADA GEGANTERA A SANTA EULÀLIA


Entre els dies del 18 al 30 d’octubre a la Sala d’exposicions del Centre Cultural Santa Eulàlia s’ha pogut visitar una exposició de diorames on apareixien diverses activitats de les diverses Colles de Gegants del Baix Llobregat.

El proppassat dia 27 d’octubre s’ha celebrat al Barri de Santa Eulàlia de L’Hospitalet de Llobregat, la XVI Trobada de Gegants de la comarca del Baix Llobregat. Després de que les colles participants plantessin els seus gegants a la plaça Francesc Macià, a 2/4 de 12 (i amb un temps excepcional) va començar la cercavila pels diferents carrers del barri fins a tornar a la plaça inicial.

Acompanyem la ressenya amb fotos preses al carrer Rosell on es pot apreciar l’animació de la festa.

Les colles assistents van ser les següents: Gegants de la Ciutat de L’Hospitalet – Drac d’Or, Gegants de Cornellà, Gegants de l’AMPA Mare de Déu del Carme, Gegants del Delta del Prat, Gegants del Prat de Llobregat, Gegants d’Olesa de Montserrat, Gegants de la Palma, Gegants de Casablanca, Gegants d’Esplugues, Gegants de Bellvitge, Gegants d’Aigüestoses de Sant Andreu de la Barca, Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu de Llobregat, Gegants de Pallejà, Gegants de Sant Joan Despí, Capgrossos de La Florida i Manotes de Tro.