ARA VA DE BO?

El sentit del pas del temps en l’àmbit de la política, la Municipal, la Autonòmica i l'Estatal (i en els polítics de tot arreu) es curiosíssim. Es laxa i oblidadís a l’hora de complir els seus compromisos electorals amb els ciutadans, però eficient i ràpid al moment de cobrar als seus administrats els impostos i arbitris... I els seus emoluments!.

Aquesta es la paret que dona al carrer Amadeu Torner d’un sinistre i bell barracot que fou, fins fa un temps i des de molts anys abans, la seu d’una empresa dedicada al bricolatge i que resta abandonat des de fa mes de deu anys per a els disgust dels habitants de la zona.

A les fotos, veiem un cartell anunciador de l’Ajuntament i la Generalitat i un altre d’una empresa d’enderrocs. Que significa tots això?

Mentre existí instal·lació, el bricolatge era un comerç pròsper que feia un bon servei al barri, car funcionava com un supermercat al por menor en el que el mateix públic es servia els productes que necessitava per a fer petits treballs de manteniments a casa ─assessorats pels professionals que duien el negoci─ i per a fer-se petits o mitjans mobles casolans. També disposaven de tot un assortit d’estris i paraments de la llar que solucionaven alguns problemes diaris als “manetes”.

Aquest casalot estava dintre de l’espai de la illa anomenada popularment “Bacovin” i quan es va recuperar la resta del terreny per l’Ajuntament, aquesta edificació (afectada en part per la projectada ampliació de la amplada del carrer Amadeu Torners) impedia la realització de equipaments públics que necessitava el sector.

Durant molt de temps, l’Ajuntament no responia a les peticions dels veïns i de la Junta de l’Agrupació Veïnal Cinca Carrers de Santa Eulàlia per a que es decidís a desnonar el bricolatge i construís un edifici polivalent en el que es instal•lessin una guarderia infantil, un centre de dia per a la gent gran, una petita biblioteca i un local per a la Associació Veïnal. Una delegació de l’Agrupació va demanar una entrevista al Conseller de Benestar Social (1988-1999), En Antoni Comas i Baldellou, i el Conseller va dir que no hi havia cap inconvenient en fer d’instal·lació (de forma modesta) sempre que l’Ajuntament de l’Hospitalet possés a disposició de la Generalitat l’esmentat solar, sense càrregues. No va haver-hi resposta per part del Consistori hospitalenc i ni tan sols es va acceptar la proposició de l’Associació de Veïns de enderrocar l’edifici i ampliar el pàrquing existent al seu voltant.  

Finalment, fa pot ser deu anys, MAFEBRIC, que així es deia la tenda va abandonar el local que utilitzava al carrer Aprestadora 130 i es va traslladar a un altre lloc del barri de Santa Eulàlia.

Abans de la campanya de les eleccions municipals a l'Hospitalet de Llobregat de l’any 2007, al costat de l’edifici en qüestió van aparèixer dos cartells que deien  que allà hi hauria una residencia per a la gent gran. No era el que demanaven els veïns que volien una infraestructura polivalent, però al menys s’evitaria el deteriorament de la zona, puig que el casalot abandonat era un focus de immundícies i animalots, murals pels dibuixos del graffiters i cau de gent de mala nota que ho aprofitava com a amagatall. Al seu voltant, els cotxes aparcats del veïnatge patien robatoris i incendis per molt que la guàrdia urbana vigiles de tant en tant la contrada.

Que suposava la nova residencia? La privatització d’un espai públic a mans d’una empresa ja coneguda al barri pel seu elitisme. Desapareixien les places de pàrquing el que feia que les avantatges pels residents de la urbanització fossin minses, tret de la suposada neteja rere la finalització de les obres.

Es van posar ròtols d’una empresa d’enderrocs amb la qual cosa es podia intuir la propera desaparició de l’obsolet casalot.

Però, sembla ser que amb l’arribada de la crisi, l’empresa que havia de fer l’edifici per a explotar el negoci va voler renegociar les condicions contractuals amb l’Ajuntament, cosa que el Consistori va rebutjar.

Han passat cinc anys de tot això y malgrat les denuncies hagudes a les instàncies municipals (si no es feia res, al menys que es traguessin els cartells anunciadors que incitaven a l’engany) i la remodelació del carrer Amadeu Torner la situació continuava igual, fins que aquests dies han aparegut anuncis d’una nona empresa enderrocadora, que a lo millor vol dir... que ara va de bo!.

Però la pregunta continua en peu: Quan anirà a terra el lleig casalot? Que es farà al seu lloc? Quina informació ha arribat al veïnatge. Preguntes... Preguntes... Preguntes... 

Una última dada contrastable. Les mobilitzacions veïnals per el que llavors es deia, “PERI Bacovín” van començar l’any 1974, fa 38 anys!   

{{{{{{{{{{{{{{{*}}}}}}}}}}}}}}}