PROTEGIM EL CANAL DE LA INFANTA! (I)

RECULL INICI GRUP "PROTEGIM EL CANAL DE LA INFANTA!"

Creació grup Facebook “Protegim el Canal de la Infanta!”

Dijous 23 de juny de 2011

Al final de l'avinguda Josep Tarradellas de l'Hospitalet, just a la frontera amb Cornellà podem trobar les últimes restes del Canal de la Infanta "in situ" que es poden trobar al municipi. Malgrat la importància cabdal d'aquesta infraestructura dins de la història de l'Hospitalet, no te cap mena de protecció i l'ajuntament no tindrà cap problema en arrabassar-lo en benefici de l'especulació urbanística de l'ARE de La Remunta. És per tot això que sol.licitem la defensa del nostre patrimoni històric, ni que sigui per agraïment per haver permès que l'Hospitalet, avui en dia, sigui la segona ciutat de Catalunya gràcies al Canal de la Infanta. Protegim-lo!!!

Convocatòria 1ª Reunió Canal de la Infanta LH

Hola! El proper dimarts dia 28 de juny, a les 18.30 h, hem convocat una reunió entre tothom que vulgui participar en la defensa de les últimes restes que queden del Canal de la Infanta a l'Hospitalet i que si no ho impedim, seran arrabassades de la memòria històrica de la ciutat en benefici d'un projecte urbanístic actualment inadequat i inviable.

Com que estàs al grup de facebook "Protegim el Canal de la Infanta!", si estàs interessat o interessada en posar el teu granet de sorra per a que no es faci realitat aquest mal auguri, pots passar-te per La Casona Asturiana (Rambla Just Oliveras cantonada Prat de la Riba) el proper dimarts 28 de juny a les 18.30 h i dir-hi la teva. Qualsevol idea és vàlida per a salvar el nostre patrimoni.

Gràcies pel teu suport!

-Ireneu Castillo-

24 juny 2010

DIGITAL.H – Mitjans de comunicació de L’Hospitalet

Ciutat 28. 06. 2011  

Un grup de veïns demana la conservació del tram del Canal de la Infanta que encara existeix a la ciutat: Dimarts han organitzat una reunió per fer propostes

Un grup de veïns i una delegació del Centre d’Estudis de L’Hospitalet es reuniran avui dimarts, en un restaurant de la rambla Just Oliveras, per articular una mobilització ciutadana per aconseguir la preservació de l’únic tram original del Canal de la Infanta que resta a la ciutat i que està afectat pel planejament urbanístic de la Remunta.

El Canal de la Infanta, que pren el nom de Carlota de Borbó -filla del rei Carles IV i reina de Portugal- es va construir entre els anys 1817 i 1819, i en el seu moment va ser una infraestructura cabdal, ja que garantia el reg de les múltiples zones agrícoles que hi havia a la ciutat, des del Samontà fins a la Marina. L’agricultura va ser el motor de creixement de L’Hospitalet en aquella època.

L’últim vestigi original del Canal de la Infanta es conserva a la zona de l’antiga caserna de la Remunta, al final de l'avinguda Josep Tarradellas de L'Hospitalet, just a la frontera amb Cornellà. Va deixar de funcionar als anys 50 i se n’ha anat degradant. En aquests moments està afectat per l’ARE de la Remunta. Concretament per sobre del que queda del canal passaria un nou vial. El Consorci de reforma la Granvia, que està encarregat de l’ARE e la Remunta, considera que el que queda del Canal de la Infanta no es pot considerar un bé arquitectònic i que actualment ha perdut l’objectiu pel qual es va construir. Per aquest motiu no estan a favor de conservar-ho.

Ireneu Castillo, un dels promotors del grup de facebook “Protegim el Canal de la Infanta”, ha dit que és possible fer compatible el projecte urbanístic de la Remunta amb la conservació divulgativa d’una infraestructura històrica de la ciutat. Actualment aquestes restes històriques no formen part del catàleg de patrimoni de L’Hospitalet.

Segons el seu parer, el Canal de la Infanta també es pot englobar en la mobilització social sobre Cal Trabal, que reivindica el passat agrícola L’Hospitalet.

Els veïns implicats en la mobilització per a la conservació del Canal de la Infanta, també reivindiquen, pel seu testimoni històric, el manteniment de les cases tradicionals del Camí de la Fonteta, igualment afectades per l’ARE de la Remunta.

VIDEO 27-6-2011

Aquesta fotografia i les cinc següents varen ser preses durant la primera reunió del Grup "Protegim el Canal de la Infanta", celebrada el dimarts, 28 de juny de 2011.

Resum 1ª Reunió de treball del grup "Protegim el Canal de la Infanta".

La primera reunió de treball del grup Protegim el Canal de la Infanta convocada el dia 28 de juny de 2011 a les 18.30 h. ha estat un èxit de convocatòria. A la sala habilitada a La Casona Asturiana, ens hem reunit una dotzena de persones implicades totes elles amb la defensa del nostre patrimoni històric, actualment en perill.

Entre els assistents hi havia representació de partits polítics (ERC, ICV i CUP), del Centre d'Estudis L'Hospitalet, de l'associació de veïns de La Remunta-Famades i diversos veïns a títol personal.

Després d'exposar cadascú les motivacions que els han portat a afegir-se al grup de treball, hem procedit a explicar el punt en que avui dia ens trobem dins de les nostres reivindicacions.

Un cop debatuts els diferents punts de vista i de matís, hem concretat seguir la feina de la següent forma:

-Concertar una entrevista per a principis de la setmana que ve amb el Regidor del Districte (Sr. Salmerón) per a exposar la situació en que es troben a dia d'avui les restes del Canal i les nostres expectatives de protecció.

-Contactar amb els responsables del Museu de Historia de L'Hospitalet per a copsar la possibilitat de que aquest ens, competent en matèria patrimonial a nivell municipal pugui emetre un informe favorable a la protecció del Canal.

-Continuar contactes amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat per a sol·licitar la catalogació de les restes com a Be d'Interès Local, donat que tenen quasi be 200 anys.

-Crear una pàgina web destinada a concentrar tot el material  disponible sobre el Canal de La Infanta al nostre municipi.

-Convocar una nova reunió per a tractar l'esdevenir de les negociacions en dates pròximes.

A partir d'aquí, continua el camí per a protegir el Canal de la Infanta.

Seguirem informant.

-Ireneu Castillo
ooooooooooooooooooooooooooºoooooooooooooooooooooooo

Però… Tot això ha nascut per generació espontània?  Es possible que, de sobte, hagi aparegut un “Deus ex Machina”, un element extern que s’ha inventat una historia fictícia sobre el Canal i, sense seguir una lògica interna coherent, hagi aconseguit que un grup de persones ─la majoria de les quals no es coneixien prèviament─ es decideixin a crear una agrupació en defensa de la conservació de les restes del Canal de la Infanta a l’Hospitalet?

Segur que no ha estat així!

A la nostre Ciutat hi ha un col·lectiu nombrós de persones amb una sensibilitat especial pels problemes humanitaris i d’integració racial i cultural, pels assumptes mediambientals, urbanístics, històrics... Tots aquest temes son cabdals en l’intent d’aconseguir una societat més justa i cohesionada, mes democràtica i progressista,  més equitativa i distributiva i, per sort, son molts els qui pugnen ─organitzats o no─, per aconseguir fites importants en la lluita per ampliar la igualtat, la solidaritat y la llibertat (Liberté, égalité, fraternité) a la nostra societat, entre nosaltres.

Però hi ha un tema, també important, al qual no s’ha prestat molta atenció per part de la ciutadania (i, diguem-ho també, per part de les administracions) i que es la conservació del  patrimoni monumental de l’Hospitalet. Desgavells inaudits s’han comes a la nostra ciutat en aquest apartat, mentre els qui havien de vigilar la herència comuna dels hospitalencs miraven a un altre costat.

No direm que en aquest sentit no hi hagués a l’Hospitalet individus interessats en la preservació del llegat arquitectònic de èpoques passades, però no devien ser moltes. Encara no ha arribat a la consciencia col·lectiva de la nostra ciutat el missatge de que es necessari respectar les senyals del passat, de la convivència des de fa segles a aquestes contrades de gents com a nosaltres ─arribades de tot arreu─, perquè es molt important per a la nostra raó de ser identitaria.  “Qui per les seves arrels, perd la seva identitat”.

Doncs be... Aquestes persones hi eren però, amb contades i notables excepcions, no estaven associades a cap plataforma unitària que s’ocupés de la matèria de la conservació patrimonial de la ciutat. I mancava una situació límit, un esdeveniment prou important per a fer-ho servir d’element catalitzador que arreplegués al seu entorn una colla d’interessats disposats a plantar cara a l’interès dels especuladors i a la deixadesa del nostres administradors, massa vegades ocupats en mirar-se el melic i pensant que l’important es “¡Que nos voten!” 

I la solució al problema, que venia gestant-se des de fa temps a les consciencies conservacionistes de molts hospitalencs, ha cristal·litzat amb la qüestió de la remodelació de l’entorn de l’antiga caserna de la Remunta i la possible desaparició d’unes restes arqueològiques pertanyents al Canal de la Infanta, que ha posat en alerta activa a uns ciutadans temorosos de la desaparició d’aquets materials històrics... i així, amb l’ajut de les xarxes socials, ha nascut el grup "Protegim el Canal de la Infanta".

No calia que fossin una munió d’interessats en el tema del salvament del patrimoni històric material, sino un grup il·lusionat i disposat a reivindicar (encara que fos petit, d’entrada) que el conservacionisme del patrimoni arquitectònic històric de la ciutat. 

Però (un altra però, tornant a la pregunta inicial)... Quins son els antecedents d’aquest grup?

Per a contestar la qüestió. Farem un resum del que hem aconseguit a la xarxa:

 El dissabte 10 de gener de 2009, al bloc “Bellvitge, histories del meu barri” de José Serrano, apareixia una entrada a la qual, sota el títol de “El uso energético del Canal de la Infanta”, s’explicava la història del canal. Recuperem un bocí d’aquell treball, el primer que hem trobat a la xarxa sobre el canal:

“El 1819 fue inaugurado el canal de la Infanta, hecho que supuso la conversión definitiva de la Marina en una extensa zona de regadío. A mediados del s .XIX tanto las tierras más cercanas al pueblo como las que estaban cerca de Santa Eulalia, hasta las tierras más alejadas del núcleo poblado vivieron su transformación más importante. Además de la llegada del agua del rio Llobregat a través del canal, de sus 8 acequias y numerosos riegos, en estos años también se produjo la desecación de los aiguamolls deltaicos, fuente de infecciones como el paludismo, impulsado por propietarios barceloneses con el objetivo de eliminar una fuente de enfermedades y al mismo tiempo de poner los campos a producir. Hay que tener en cuenta que la mayor parte de las tierras de la Marina pertenecían a propietarios barceloneses; por lo tanto sus intereses fueron importantes para el desarrollo agrícola de todo el territorio.”

El 16 de juny del 2009, l’Ireneu Castillo feia un comentari a l’article, indican on hi havia restes del canal al terme de l’Hospitalet:

“En L'H centre aún quedan algunos reductos del Canal de la Infanta. La pared de cemento de enfrente indica el antiguo cauce del canal, el cual fue tapiado para poder hacer las obras de continuación de Josep Tarradellas. Aun así, desde el aire, aún se puede ver el trazado entre este punto y el parque de Can Mercader. ¡Lástima que se pierda este legado!”

El 13 de març del 2011, l’Ireneu Castillo inseria al seu bloc «Memento Mori!» una entrada amb el títol "CANAL DE LA INFANTA: MEMORIA HISTORICA EN ESTADO TERMINAL"  i el dissabte 11 de juny de 2011 tornava a tractar el tema amb un article, el començament del qual reproduïm a continuació:

Canal de La Infanta en L'Hospitalet: Unos restos que molestan.

Si hay algo para el cual estoy especialmente sensibilizado es el asunto del Canal de La Infanta en L'Hospitalet. Desde la niñez he visto como esta infraestructura ha ido desapareciendo mordisco a mordisco de la inmisericorde especulación urbanística, y nunca se ha hecho nada para salvarla. Nada.

Ya hace un tiempo dediqué un post (os invito a volverlo a leer, si no lo conocéis), denunciando la situación de dejadez y abandono de los últimos metros reconocibles que quedan de él en nuestra ciudad y que si no lo remedia nadie acabarán bajo la picota del cemento más ignominioso, con el beneplácito del consistorio que no habrá movido ni un dedo para protegerlo.

Como el asunto me preocupa, y no soy de los que me quedo quieto cuando estoy indignado, el día 14 de marzo envié un email a la alcaldía con copia a todos los grupos políticos municipales y a varios medios de comunicación con una copia del artículo que había escrito. En el correo les conminaba a hacer alguna cosa para defender la tan cacareada "memoria histórica" de la ciudad más allá de las intenciones de boquilla y les presentaba el problema. Mutis por el foro: tan solo la agrupación de L'Hospitalet de Esquerra tuvo a bien contactar conmigo y hablar de lo que se podría hacer al respecto. De los demás, jamás se supo. Típico.

Sin embargo, el pasado día 9 de junio (casi 3 meses después), recibí un email desde el gabinete de alcaldía, dándome respuesta. A continuación la transcribo y juzguen por ustedes mismos las ganas que tiene nuestro ayuntamiento de conservar el trazado y las excusas peregrinas que utilizan para no hacerlo. No se lo pierdan, no tienen desperdicio. En rojo están mis comentarios.

Sigue...

I des de aleshores ençà... el que hem intentat reflectir al començament d'aquesta entrada.

Desde avui pots seguir el tema a:

Protegim el Canal de la Infanta: Una història que ens pertany.

canaldelainfanta.blogspot.com

ººººººººººººººººººººººººººººoººººººººººººººººººººººººººº

========================================

========================================

«COOPERATIVA EL RESPETO MUTUO» [IV]

Mentre fèiem la recensió sobre «La Cooperativa Popular de Consumidores El Respeto Mutuo» que vàrem presentar el mes de maig d’enguany, sempre anàvem pensant que ens faltaven detalls per arrodonir el reportatge: una informació que ens va ser lliurada a l’Arxiu fa prou de temps, les reproduccions d’un carnet de Soci de l’entitat i les monedes que, sabíem, havien estat encunyades per la Societat Cooperativa.  Havíem valorat la inclusió de la informació esmentada i estàvem decidits a deixar-ho per a una millor ocasió, quan potser arribessin a les nostres mans mes dades.

Fa anys, quan la fallida de la Cooperativa, algú ens va explicar ―pot ser el nostre amic, veí, company de treball i correligionari En Josep Cutilles i Tomàs― que les pertinences del «Respeto Mutuo» amb valor simbòlic (i que es podien recuperar pe la naturalesa de la seva grandària) es van depositar al Museu de l’Hospitalet, entre d’elles uns pendons, documents diversos i unes monedes. La llegenda a fet que, amb el pas del temps, algunes d’elles... “siguin d’or”. Haurem de tornar un dia d’aquests al Museu per a esbrinar si es certa la llegenda i les "monedes d’or" de la Cooperativa hi son allà, a l’olla que es troba al final de l’Arc de Sant Martí. 

El tema del carnet es, a la vegada mes senzill i més complicat. Pot-ser que l’entranyable “Cuti” conservi encara el carnet de quan va ser “soci-capitalista” de la renovada Cooperativa, però com és un jove de vuitanta i pico d’anys que està tot el dia enfeinat i atrafegat desenvolupant treballs de voluntariat, es difícil contactar amb ell. Mirarem d’agafar-lo durant una pausa a les seves feixugues tasques... 

Amb les monedes ha hagut mes fortuna. La “serendipia” i la nostra tossuderia s’han aliat en aquests darrers temps i com no hem deixat de cercar contínuament ambdós objectius esmentats, al final la sort ens ha afavorit i hem trobat les fotos de dues de les monedes de la Cooperativa. Les exhibim a continuació amb tant d’ufanor com si fossin materialment nostres (que no ho son) i fossin d’or.

A continuació, descrivim les dues monedes amb llenguatge vulgar, no numismàtic. La primera moneda te el valor dinerari d’una pesseta i la segona el valor de bescanvi d’un quilogram de pa. Per la textura que s’observa a la fotografia, el material del qual pugui estar feta la moneda de pesseta deu ser l’alumini.

La del quilo de pa sembla estar feta d’un aliatge de coure, tenint protegida la seva vora per un reforç d’un material que podria ser el níquel. Ambdues peces porten als seus anvers les següents identificacions: escrit al voltant de l’interior de la corona exterior de la moneda, en sentit circular descendent, en majúscules i en castellà el nom resumit de la cooperativa. Al cercle central, dues mans entrellaçades amb un gest de salutació (semblant al logotip del sindicat U.G.T.) que es el símbol que identifica de la Cooperativa. A la part de sota i al centre, un estel de cinc puntes sobresortint.

Al revers de les monedes escrit en majúscules ―al voltant de l’interior de la corona exterior i en sentit circular descendent― el nom de “HOSPITALET DE LLOBREGAT”. La d’alumini te el cercle central ocupat pel numeral U i, sota ell, la paraula PESETA, en majúscules i en castellà. L’altra, la de coure, te omplert el cercle central amb el número 1 seguir de la lletra K, estan subscrits ambdós per la frase “DE PAN”, escrita en majúscules i en castellà.

Aquesta peça porta una contramarca que canvia el valor de la fitxa, fent-la valer per 5 kilograms de pa,  a un preu de 5 cèntims.

A continuació, deixarem un espai simbòlic a aquesta entrada, per a quan aconseguirem la reproducció del carnet de soci ja sabrem on col·locar-lo.   

\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\./////////////////////////////

I ara... Després d’una reflexió ―atribuïble, només, a la ploma de qui això escriu―, la informació que ens va ser lliurada a l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana fa uns quants anys i que hem conservada inèdita fins ara.

Arrel l’apertura en aquest bloc de l’entrada sobre la Cooperativa, algunes veus ―minses, tot s’ha de dir― van suggerir (a Facebook i al meu correu particular) que, pot ser, la desaparició d’un edifici catalogat dins del patrimoni històric de la Ciutat hauria estat una mostra d’insensibilitat atribuïble a les nostres autoritats municipals i a la deixadesa per part dels ciutadans del districte envers la conservació del patrimoni històric de Santa Eulàlia, volem donar el nostre humil, però real, testimoni.

No sabem qui, o quins, va/n ser el/s responsable/s últim/s de tant terrible atemptat contra l’heretatge col·lectiu dels hospitalencs i de la Ciutat, però deixar enderrocar un immoble que va albergar una part molt important de la vida del eulaliencs va ser un acte barroer, símbol de la incultura de un poble i de la ineptitud del seus representants.

Hi ha coses que no es poden valorar amb diners i es inconcebible que un Ajuntament que es deia progressista (oblidant que l’intangible no te preu) permetés deixar anar a terra un monument de cent anys que va ser la seu on es van desenvolupar les inquietuds de les famílies obreres de la barriada, car que l’edifici va albergar ―en temps molt difícils― les necessitats vitals i humanes dels treballadors d’una bona part de Santa Eulàlia: la subsistència, la cultura, la llibertat, el dret d’associació i reunió, la cohesió de classe, el divertiment, el catalanisme, l’esport, l’esbarjo, la protecció dels joves envers els perills del carrer, etc. etc... Tot això rebia acolliment dins les parets de la Cooperativa¡

La casa enderrocada va ser la seu de una entitat que tenia com a emblema unes mans entrellaçades, símbol de cooperació, solidaritat i germanor, virtuts que avui estan en vies d’extinció. Al seu lloc, una casa anodina en un carrer estret que no significa res d’especial, ni tan sols per els que viuen en ella... Quina gran victòria de l’utilitarisme contra la cultura i la raó.

Si alguna vegada la justícia històrica arriba a esbrinar quins van ser els culpables últims de aquell acte barbar i sense sentit, nosaltres volen eximir ―des de ja i de d’aquestes línies― de qualsevol imputació als responsables de la direcció de l’Aula de Cultura de Santa Eulàlia durant aquella/esta etapa iconoclasta.

Ells, els directors de l’Aula, van fer el que van poder per a salvar l’edifici (i el que representava) del seu destí tràgic. Ho diem perquè varen ser testimonis directes de les actuacions que van dur a terme, dins dels recursos que tenien a les seves mans! Cada advertiment nostre al respecte, era seguit d’una gestió per part del Director corresponent. En quin lloc del nostre Consistori s'extingia la sensibilitat, no ho sabem.

Potser, els polítics (govern i oposició) estaven molt atrafegats en altres afers “mes importants i quotidians per a ells” i van deixar el tema ―mentre es miraven el melic― en mans de consellers illetrats, però la veritat última es que, una vegada mes els diners i l’avarícia especulativa van poder més que la cultura i la història...

I així, un tros sentimental i molt important de l’anima del barri de Santa Eulàlia (con d’altres) va desaparèixer sota les piquetes dels poderosos, amb la connivència d’aquells que vàrem anomenar el seu dia perquè protegissin “L’Hospitalet de tots nosaltres” i que van oblidar aquella dita de Sant Tomàs d’Aquino que diu que “Qui per les seves arrels, perd la seva identitat*”... I la seva dignitat!, afegim nosaltres.

Els directors de l’Aula van complir amb la seva obligació, però els seus informes van topar amb el passotisme i la indiferència dels anomenats “gestors de la res publica”. Un dels directors, al final de l’historia (quan ja s’havia decretat la pena de mort per a la tradició), va intentar “salvar els mobles” de l’edifici, quan les màquines excavadores ja estaven enderrocant les velles i honorables parets, però no mes va aconseguir rescatar una antiga pianola i l’espill de darrera del mostrador del bar. El primer director, va fer un intent de “atacar el foc des de les arrels” i va IMAGINAR! (quina facultat tant en desús en aquestes temps) un pla per a poder conservar l’edifici ―i el que representava― donant-li un us lúdic i cultural, a més de operatiu.

Però deixem de banda les nostres paraules i passem a la “veritat incontestable” dels documents. Un advertiment: la documentació que oferim no es més que un primer esborrany d’aquell treball, però recull en essència l’esperit del que va ser el projecte definitiu.  Heus aquí les fulles esmentades:   

Introducció

"EL RESPETO MUTUO", un espai suggeridor.

Seduïts pel rètol de l'entrada, «El Respeto Mutuo», veient la sala i les instal·lacions del teatre, ningú no pot evitar l'aroma a tertúlia, riure i copa de més... que s'hi desprèn de la barra del Bar.

Es aquest olor a espectacle petit i personalitzat que ens aboca (empeny) a centrar el projecte de recuperació de l'edifici en la consolidació d'una proposta d'espectacle.

Un  espectacle de producció assentat en el pilars de qualitat i la personalitat que ens permeti gaudir d'un espai lúdic i distés oferint-nos la oportunitat de reconèixer-nos jugant les claus i tics tòpics dels habitants de la ciutat, tot rient de les nostres virtuts i, com no, de les nostres misèries unificant el que resta d'una entitat passada, molt present a l'espai de la «Cooperativa El Respeto Mutuo» amb una necessitat present: un espai per a crear i confrontar opinions situat en el terreny del "divertimento".

Projecte

"LES NITS DE... BUENOS AIRES"

PROJECTE D'ACTIVITATS DE CAP DE SETMANA EN EL MARC

DE LA SALA CAFE-TEATRE DE LA COOPERATIVA EL RESPETO MUTUO

Proposta a realitzar: "Sopar-Espectacle" d'una durada aproximada de dues hores i mitja, dividit en tres blocs temàtics, sense l'interval de la tradicional mitja part. Aquest no es necessari doncs la mobilitat dels espectadors es constant.

La fórmula per a desenvolupar-ho està orientada en el sentit d'aconseguir crear, entre el públic, un clima de festa, lúdic i distès, com correspon a aquest tipus d'espectacle, integrant dins un ambient de "ressopó" que, per si mateix, predisposa a un tarannà relaxant.

Entenem que aquesta línia d'espectacle pot ser assumida per a tots els públics. Això permetria aglutinar, de nou, al voltant d'aquest projecte tota aquella vida social que, històricament, com diem al principi, havia generat el Barri de Santa Eulàlia.

ESTRUCTURA DE L'ACTIVITAT

1er BLOC.- Constaria d'una sèrie de números de curta durada, entre 10 i 15 minuts, a l'estil del "cafè-teatre" (varietès, cançó, dansa, mim, pantomima, etc.) i que permetin al públic assistent la consumició d'un sopar lleuger.

2ón BLOC.- Aquí es centraria la part principal de l'espectacle i estaria destinat a les entrevistes, estructurades en clau d'humor, amb la participació pet part del públic en el joc plantejat pel conductor de l'entrevista. El joc tractaria d'introduir una situació confusa que seria traspassada cap al públic, perquè , en una roda de preguntes d'aproximació descobrissin la identitat de la situació plantejada.

Seria com una mena de "Loto Ràpida de les Endevinalles" on l'entrevistat dialogaria amb la gent proporcionant-li pistes que, igual podrien encarrilar o desorientar cara a la solució, fins arribar a l'encert final. Podria estudiar-se un premi divertit, sobretot que trenqui la vulgaritat.

Aquesta entrevista-joc permetria donar una imatge de l'entrevistat mes col·loquial, mes humana, si fos conduïda de forma que permetés la possibilitat d’en riure’ns de nosaltres mateixos, conductor, entrevistat i públic, feta amb el tacte necessari perquè ningú no en surti malparat, desmitificant els clixés creats al voltant del personatge, però sense esquivar la component formal del tema de l’entrevista.

Això propiciaria un apropament d'una forma planera a la quotidianitat dels espectadors, evitant entrar en debats personals que podrien contaminar l'ambient que, com hem dit al començament, ha de ser festiu i distés.

Aquest plantejament requereix un conductor de tipus "Showmen" però a la vegada coneixedor de l'entrevistat i també hàbil en les maniobres dialèctiques per a evitar situacions de compromís, que sàpiga intervenir ràpidament, intercalant comentaris o acudits, per a mantenir en tot moment un clima agradable i canviar de "terç" quan la situació ho demani.

Paral·lelament, serà necessària la col·laboració, "fora micro", d'un periodista que prepari els temes i l'orientació del joc, la selecció dels personatges i l'orientació del joc, la selecció dels personatges amb les converses prèvies perquè l'entrevistat estigui abastament informat de com ha de ser la seva implicació en el joc, els temes de l'entrevista (personals o públics) i el seu tractament.

D'aquest apartat, se'n podria fer una retransmissió en directe per part de Radio L’Hospitalet, que podria assumir una part de l’espai, tant en aquest segon bloc com en el primer, amb les actuacions en directe del artistes.

3er BLOC,- La part corresponent a aquest tercer bloc seria la més festiva de totes, donat que seria a títol de cloenda de la vetllada, amb una sessió de ball amenitzada per una orquestrina.

EL MARC FÍSIC, AMBIENTACIÓ:

El disseny de la sala ha de jugar a reproduir el cafè-teatre de començaments de segle, amb un tractament de material nobles i la incorporació tecnològica necessària per a oferir un bon servei.

El tractament de tot l'espai físic on tindria lloc l'activitat hauria de ser,  com ja hem  apuntat més amunt, del tipus cafè-teatre, es a dir, envoltat de tauletes de marbre, deixant un espai central, on a la segona part tindrien lloc les entrevistes per poder fer, després, el ball de cloenda.

Es imprescindible la instal·lació d'una cuina lleugera, amb servei d'ofice, per atendre la part gastronòmica i personal de bar (Col·laboració del taller de cocteleria)

[*] Aquesta frase ha estat atribuïda, també, a Joan Salvat-Papasseit, a Raimon i a Salvador Espriu, entre d’altres.

{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{{ooo0ooo}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}}

REVETLLA DE SANT JOAN 2011

Màgia, encanteris i bruixes, foc, fogueres, pólvora i petards, revetlla, música, coca i cava…, que fan el moment insubstituïble del ritual de la nit màgica.  La nit de St. Joan ja és aquí !!!

Una vegada més, la Comissió de Festes de Santa Eulàlia organitza la Revetlla de Santa Joan per a que tots els eulaliencs puguin gaudir d’una festa tradicional al començament del solstici d’estiu tant arrelada a l’ànima del poble català.

 

************************************************************************

25È ANIVERSARI DEL GRUP DE DONES DE SANTA EULÀLIA