ORÍGENS: UNA EXPOSICIÓ A PROVENÇANA

CINC FITES EN L'EVOLUCIÓ HUMANA

El dia d'ahir, divendres, 28 de gener del 2011, a les 13.00 h, es va procedir a l'inauguració de l'esposición "Orígens, cinc fites en l'evolució humana", produïda per la Fundació La Caixa i patrocinada per l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Aquesta magnífica mostra, presenta diferents etapes de l’evolució dels homínids, el seu orígen i la seva transcendència. Ocupa una superficie de 400 m2 i conté presentacions espectaculars, reproduccions d’homínids a mida natural i molta informació. Es pot visitar de forma gratuïta, i estarà a la plaça de Francesc Macià, des del 28 de gener fins al 2 de març de 2011.

En aquesta exposició es pretén explicar l’estat actual d’aquest complicat panorama, així com recrear a través d’escultures i escenografies alguns episodis de l’evolució humana. Aquests cinc moments o fites en la història de la nostra existència són els que articulen els diferents àmbits de l’exposició.

L'aventura humana, des de l'aparició de l'home a la Terra, és efímera si la comparem amb els 4.600 milions d'anys d'existència de la Terra i, fins i tot, amb els 65 milions d'anys que han transcorregut des de l'aparició dels primats. Les investigacions científiques han anat aclarint el misteri dels nostres orígens.

L'evolució humana apareix com un procés llarg i complex amb més de quinze espècies i moltes branques sense descendència. A l'exposició "Orígens. Cinc fites de l'evolució humana" es vol explicar l'estat actual d'aquest intricat panorama, així com recrear, mitjançant escultures i escenografies, alguns episodis de l'evolució humana. Aquests 5 moments o fites en la història de la nostra existència són els que articulen els diferents àmbits de l'exposició.

En el nostre viatge al passat, que va començar fa 4 milions d'anys amb els primers homínids bípedes, assistirem a la creació de les primeres eines de pedra fa 2,5 milions d'anys, a la conquesta del foc fa uns 400.000 anys, a la consciència sobre la pròpia existència i els primers enterraments fa 120.000 anys, i a l'eclosió de l'art fa només uns 35.000 anys.
Un recorregut per milions d'anys d'evolució amb el qual el visitant se sentirà identificat.

.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

DADES DE L'EXPOSICIÓ

Plaça de Francesc Macià
L'Hospitalet de Llobregat
Del 28 de gener al 2 de març
Lloc: Carpa instal·lada a la plaça Fancesc Macià.
Inauguració : divendres, 28 de gener , a les 13.00 h
Del 28 de gener al 2 de març de 2011.
Data inici: 28/01/2011
Data fi: 02/03/2011
Duració aprox.: 1 hora . 
Horari:
De dimarts a divendres de 12 a 14 h i de 17 a 21 h
Dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 h i de 17 a 21
Dilluns no festius, tancat.
Tipus d'entrada: Lliure i gratuïta.
Organitzadors: Fundació "la Caixa"
Punts d'inscripció/venda i Visites escolars: cita prèvia al telèfon 902 906 666
Visites escolars: cita prèvia al telèfon 902 906 666
Visites guiades: dissabtes, diumenges i festius a les 12 i a les 18 h.
=========================================================
CONEXIONS:

Obra Social Fundació "La Caixa"

http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/exposiciones/origenes_ca.html

Fulletó de l'exposició (PDF, 778 Kb)
http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/65883d217ac46210VgnVCM1000000e8cf10aRCRD/ca/Origenes_ca.pdf

Dossier de l'esposició (PDF, 2,21Mb)
http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/65883d217ac46210VgnVCM1000000e8cf10aRCRD/ca/dosier_origenes_es.pdf
;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;

PAS INFERIOR DE LA CARRETERA DE SANTA EULÀLIA (I)

ELS PRIMERS FERROCARRILS CATALANS

Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a mitjans el segle XIX. Els veritables protagonistes dels ferrocarrils de via ampla a Catalunya són noms concrets i les companyies privades que els construïren. Podem trobar noms propis com: Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), a la línia de Barcelona-Mataró; Fèlix Macià i Bonaplata (1831–1892) a la línia Granollers-Sant Joan; Francesc Gumà i Ferran (1833-1912), a la línia  Valls-Vilanova-Barcelona o l'enginyer Michael de Bergue (d'origen anglés i veí de Barcelona) a la línia de Molins i Martorell que hagueren de fer esforços titànics, a banda de gastar gran part de les seves fortunes, per aconseguir veure construïts els seus somiats ferrocarrils. 

MIQUEL BIADA I BUNYOL

Fem una mica de història. Som a la primera meitat del segle XIX. La figura del ferrocarril -ultra de ser reconegut com a una eina portadora de desenvolupament i riquesa-, comença a ser el símbol i el motor de l'idea de l'innovació técnica en el camp del transport terrestre sorgida de les tecnologies de la primera revolució industrial, i a representar el principal paradigma de materialització del progrés de la societat.

IMPULSORS DEL TREN DE MATARÓ (1848)

El primer servei de ferrocarril del món ho había aconseguit Anglaterra al 1825. Després li siguiren Estats Units, França, Alemanya, Bélgica i Rusia. Espanya es convertiría en el seté país del món en posseir aquest mitjà de transport, ja que el primer ferrocarril a construir-se a l'Estat Espanyol quedaria inaugurat oficialmente a l'illa de Cuba (aleshores colònia espanyola) el diumenge 19 de novembre de 1837, amb la línia que anava des de La Habana fins a les localitats de San Felipe i Santiago de Bejucal i Güines.

Allà hi era llavors en Miquel Biada, un mataroní que havia fet "les Amèriques" amb èxit, i fou un dels convidats a la inauguració. Veient els avantatges d'aquest nou mitjà de transport es proposà connectar la seva vila natal (Mataró) amb Barcelona. Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire interès veient-se obligat a recórrer al estranger per obtenir el finançament necessari. A Londres es reuní amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. Roca li encantà el projecte i usà els seus contactes per trobar el finançament. El 1843 quan ja tenien el projecte encarrilat demanaren la concessió del ferrocarril al govern, la qual els hi fou concedida el 13 d'agost de 1843.

Després de què Biada hagués de lluitar molt i superar moltes desconfiances, es constituí la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró el dia 6 de juny de 1845 davant notari a Barcelona. Finalment el primer ferrocarril de la Península Ibèrica fou inaugurat el 28 d'octubre de 1848 sota una gran expectació. Lamentablement Biada no va poder veure complert el seu somni, ja que morí uns mesos abans.

FÈLIX MACIÀ I BONAPLATA  -  FRANCESC GUMÀ I FERRAN

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

MONUMENT A L'ESCUT DE L'HOSPITALET.

L'AGULLA D'ESTENDRE

   A la tercera desena del mes d'abril de l'any 1975, es van celebrar a l'Hospitalet els actes de la IX Setmana Cultural que, una vegada mes, posava en marxa l'Ajuntament en col.laboració amb les entitats i associacions de la ciutat, vint-i-una de les quals varen intervenir a l'órganització de prop d'un centenar d'activitats. ("La Vanguardia, 22 de abril de 1975).

   Dins d'aquella Setmana Cultural, el dia 19 d'abril es va presentar a la Sala Municipal una exposició de l'obra gràfica de Josep Maria Subirachs i Sitjar, composta de 28 gravats, 16 del quals eren aiguaforts i la resta litografies.

   Aquesta exposició, llevat de ser la primera d'aquestes característiques que presentava l'autor, estava centrada al voltant d'una maqueta en bronze del monument que Subirachs havia realitzat per a la ciutat, esbós que estava destinat al Museu d'Història, a l'igual que un quadre amb els primers apunts i projectes de l'aital monument. 

 En el context d'aquella setmana, es va descubrir a Santa Eulàlia un monument escultòric -al.legòric de l'escut de la ciutat- que l'Ajuntament havia encarregat a l'artista barceloní Subirachs i que constituiría quelcom més que una obra moderna de diseny innovador: una «creu de terme» entre l'Hospitalet i Barcelona, a l'encreuament de la Riera Blanca amb la carretera de la Bordeta.

   Al vespre del dia 26 d'abril, en un ambient popular, amb audició de sardanes i l'actuació de l'Esbart Dansaire Sant Isidre, fou inaugurat a la confluéncia dels carrers Santa Eulàlia i Riera Blanca -a la mateixa entrada del terme municipal- un monument de catorze metres d'alçària inspirat en els elements esencials que composen l'escut de la ciutat.

    El monument està construit en una sola peça, en formigó armat, amb una estructura interior en forma d'anell, que li dona una gran solidesa. A la part interior de les dues columnes -que simbolitzen la creu de Santa Eulàlia-, existeixen un nombrós número de gravats realitzats amb el peculiar estil de l'escultor, entre els que es reproduiexen noms de llocs i de persones relacionats amb la història local.

   Coronen la part superior, en forma de falca, les glorioses quatre barres catalanes, que van ser incorporades a l'escut de la ciutat l'any 1969 al dictar-se el decret 3397 de l'onze de desembre.

   Despres de l'inauguració, l'Alcalde i demes autoritats varen girar una visita als jardins on es va instal.lar tant notable peça escultorica, espai que amb aquella ocasió havien restat oberts al públic. ("Hospitalet". Boletín de Información Municipal. Año XXII. Nºs. 85-86. 1º y 2º Trimestres 1975).
   A l'editorial de l'esmentat butlletí, es déia que la ciutat es va veure honorada y embellida per un nou monument escultòric, el més important de tota l'urbs.

   Explicava que el que, a primer cop d'ull, veuen els passavolants a la nova escultura son unes formes senzilles, estilitzades, austeres, allunyades de qualsevol barroquisme decoratiu, però que, ara bé, el tafaner que s'atura i contempla la zona interior del monument, la més amagada, descobreix un món molt més complexe, criptogràfic, ple d'al.legories que ens parlen de molts anys d'història, de moltes inquietuts espirituals, púdicament reservades.
   Per tot aixó, l'editorialista es sentia doblement satisfet i enorgullit davant el nou monument que donava la benvinguda als vianants o visitants que entressin al municipi pel Sector de Provençana.

===============================================

Josep Maria Subirachs i Sitjar és un escultor i pintor català. Va néixer l'11 de març de 1927 a la ciutat de Barcelona.

Deixeble d'Enric Casanovas i ajudant d'Enric Monjo, passà d'un inicial noucentisme a un estil expressiu i esquemàtic, d'on derivà cap a l'abstracció. Va ser l'escultor més representatiu de l'avantguardisme català de la postguerra, i la seva Evocació marinera, a la Barceloneta, va ser la primera escultura abstracta que s'instal·là en una via pública a Catalunya (1958-60), fet que provocà grans controvèrsies.

Posteriorment reintroduí la figuració en la seva obra però amb un tractament anticonvencional, jugant amb la il·lusió de contraposar el positiu i el negatiu, amb freqüents cites a imatges mitològiques i sovint amb un erotisme evident. Ha fet tant escultures de format domèstic i medalles com grans monuments, a Barcelona, a Mèxic, a Seül i a moltes altres ciutats del món. Molt sovint ha concebut revestiments escultòrics aplicats a l'arquitectura.

Ha conreat també el gravat i la litografia -n'hi ha una bona col·lecció a la Biblioteca de Catalunya-, i especialment a la darrera etapa de la seva carrera s'ha centrat en la pintura, sempre dins el seu món conceptual personalíssim inconfusible.

Des de 1987 es dedica bàsicament a dissenyar i esculpir la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, actualment el projecte escultòric més gran del món. Per aquest motiu visqué i treballà durant anys en un modest habitatge situat a l'interior del propi temple de la Sagrada Família, a imatge i semblança de l'habitatge d'Antoni Gaudí.

Al llarg de la seva carrera ha estat distingit com a membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, "Corresponding Member" de la Hispanic Society of America de Nova York, "Officier dans l'Ordre des Arts et des Lettres" de França, Personnalité de l'Année 1987, distinció internacional atorgada per la seva aportació al món de les Arts a París, l'any 1987 i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Així mateix ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1982, la medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la medalla d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria l'any 2003.

 **************************************************************************************



ELS DOCUMENTS DEL CEL'H. (I)

CONFLICTE EN EL PRAT DELS MAONS



"La huelga" (1886). Robert Koehler. Óleo sobre tela.
Deustches Historics Museum (Berlín)

Amb el començament de l'any, encetem una nova secció al bloc que s'anomenarà, genèricament, "Els documents del CEL'H". Aquest apartat, que tindrà una periodicitat mensual, neix com a fruit de l'acord de col.laboració entre el "CENTRE D'ESTUDIS DE L'HOSPITALET" i l'Arxiu de Santa Eulàlia Provençana.

No es la primera vegada que el CEL'H i l'Arxiu acorden treballar en comú per aconseguir un objectiu compartit: recordem, com a exemple, la mostra "EL TÈXTIL, SANTA EULÀLIA FÀBRICA DE L'HOSPITALET", un treball sobre l'evolució del "ram de l'aigua" a la barriada dirigit per la historiadora Marta de Planell i Mas, que amb motiu de la Festa Major de l'any 1993 va romandre exposada -amb molt d'exit de públic- als locals de l'Aula de Cultura de Santa Eulàlia durant deu dies.

Esperem il.lusionadament que aquest desig de cooperació es mantingui en el temps per a be de les dues entitas i de la divulgació de la historia de la barriada que, una vegada ja fa molts segles, va ser el "bressol de l'Hospitalet".

Iniciem doncs, avui, aquest apartat amb l'aportació del professor Manuel Dominguez López, un treball sobre la primera vaga obrera coneguda en el temps en l'àmbit de Santa Eulalia, escaida al sector industrial de la barriada anomenat, aleshores, "el Prat dels Maóns" l'octubre de l'any 1853. Deixem que el propi document ens assabenti de com van succeir el fets:





===============================================