¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

jueves, 25 de noviembre de 2010

DIBUIXOS DE PROVENÇANA

Al Nadal del 1969, l'Ajuntament de l'Hospitalet organitzà una exposició al Museu de la Ciutat -La "Casa España", recentment restaurada per aquells dies- de la col.lecció d'il.lustracions del dibuixant barceloní Joan Soler-Jové, que va estar oberta al públic entre els dies 20 de desembre de 1969 i el 18 de gener de 1970.

Amb el material de l'exposició, va ser editat per la Ponencia de Cultura del consistori hospitalenc un llibre disenyat pel mateix autor. Al proemi del mateix, es déia el següent: "Desde fa mes de dos anys per encàrrec de l'Ajuntament, Soler-Jové ve recollint instantànies de la vida de l'Hospitalet, racons, carrers, edificis, moments fugaços del seu esdevenidor. Alguns del testimonis son ja passat. La marxa de les coses, mes veloç que mai, preteritza ràpidament el que ens rodeja.; plaçes que ja no son con eran, masies que desapareixen, camps que s'urbanitzen. Era precís deixar constància històrica d'un ambient que canvía massa rapidament."

Amb els dibuixos relatius als motius de Provençana que apareixen a l'obra, farem un recorregut de nord a sud per la barriada, seguint l'eix del «Carrer de la Mitja Galta». A tramuntana, veurem com eren els voltanst de la masia Escorsa i del que avui son els blocs de "Santa Eulalia 2", al costat de la Bordeta, i contemplarem com era la ja desapareguda "Cal Ramonet".
Al centre del barri, recuperarem les línies sencilles del Mercat -sense embolcalls difuminadors- i recordarem el jardí infantil del davant del COPEM, on molts dels nostres fills varen jugar quan era l'ùnic lloc d'esbarjo pels nens de Santa Eulàlia.
A mitjorn veurem com la nova església i l'ermita romànica es donen les esquenes com si entre d'elles hagues cap agravi, i pujant per carrer que avui s'anomena Carrasco i Formiguera (llavors Cahué) anirem a trovar la vella masia de "Can Alós" en dues vistes complementàries, finalitzant el nostre recorregut arribant al quasi desconegut "Pont d'En Ponsich", passarel.la peatonal rudimentària que servia per que la gent de Provençana passes a la Torrassa, i viceversa.      

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

1 comentario:

  1. Yo vivía en la calle Alós y recuerdo que la masía la desmontaron piedra a piedra y numeraban cada piedra

    ResponderEliminar